El viatge ha sigut llarg, i intens. 24 hores de viatge són moltes. Moltes primeres experiències, i tot i lo del Jet Lag, guanyen les coses bones.
Us deixo amb una granota, que estava esperant a que algú la trigués... Quan l'he vist m'he fotut un susto... Bàsicament, perquè tot eren peixets, i coses boniques, esperant ser menjades, i la granota no és que no sigui bonica, perquè m'agrada com és, però per menjar.... pobreta!
Ah! I també he vist unes coses molt rares que els hi diuen intestins de mar... Imagineu-vos com són....
Ja aniré posant fotos de cosetes que em vagin passant! Aquí tot bé, amb "salut" (tot i tenir l'orella dreta tapada) i acompanyada d'uns xinesos la mar de bonics! :)
Us deixo amb un somriure que fa radiar la xina sencera! :)
Marta, sóc la mireia, t'escric des de l'empordà, un racó de món llunyà del teu!
ResponEliminasort, alegria i molta força!!!
per aquí tot va bé, espero que a tu també et somrigui la vida
salut germana
mireia