El dia 3 de novembre la meva VPN deixa de funcionar, i ja que no hi ha necessitat d'allargar la cosa, el blog es quedarà uns dies sense ser actualitzat. Ja sé que fa dies que tinc tot això mort, però tampoc tinc gaires ganes d'escriure, per el tema de la caducitat de l'experiència.
Passen coses boniques, però d'altres que no són del tot agradables, com descobrir quina ha estat la veritable raó per la que m'han fet fora... totalment injusta i amb poca cosa per queixar-se de la injusticia, però bueno... mira... les coses van com van, i sempre es poden treure coses positives de tot el que passa. Lo positiu és poder tornar a pensar què fer amb la meva vida, i després de tot el què he aprés aquí, sembla que el camí, tot i lo difícil que pot pintar, és més clar.
Estic a la planta 12 d'un edifici que té 3 plantes nº12: la 12 A, la 12 B i la 12 C, i de cop ja som al pis nº15. Fa olor d'espelma vermella i granate, fruites del bosc. De fons sona Iron and Wine. Si miro ara per la finestra, veig un edifici idèntic al que estic ara mateix. Però si m'aixeco de la cadira, puc veure la cúpula de l'estadi del TEDA, el Water Park, i la TV tower. Fa un dia de boria, on no venen ganes de fotre res. Però avui, altre vegada donen cervesa gratis al Helens.
Aquests dies he fet coses. He sortit, i he tingut 2 propostes amoroses. Lo millor, no acceptar-ne cap. Basicament, perquè cap és l'amor de la meva vida... Que ultimament començo a dubtar de que estigui en aquest món.... He pensat que potser m'hauré de fer astronauta! ;)
He anat a un mercat on les coses eren mooolt barates, però la falta d'espai a la maleta, i el saber que potser venen temps durs amb absència de "diners", doncs prefereixo guardar-los, per quan arribi a casa, poder-los gastar amb birres, tes, o un soparó al costat vostre! :)
He anat amb bicicleta per el water park, i tot i que és il·legal fer-ho, la policia no em va dir res. Quan em van veure, em vaig posar a somriure. Em miraven amb mala cara, però ja feia 5 minuts que hi era! I si m'haguéssin dit alguna cosa, els hi hagués dit: tingbutong! o wobuzhidao!!! :) si lo bo que té ser de fora a la xina, és fer veure que no saps res.... i tot sovint et tracten així.... A vegades em sorprenen quan després de 6 mesos, encara hi ha gent que em pregunta si sé fer servir els palillos xinos... aiiiii...
Vaig anar a classe de caligrafia, i em vaig enamorar de la forma en que el professor escribia a la pissarra, explicant el nom de cada traç, i com havia de ser, per ser perfecte. Es notava que li agradava la seva feina, cosa que costa de veure a Tianjin! :) I també vaig anar a classe de mecramé xino! :) però el mecramé xino no és lo meu.... massa complicat... :P
Bueno, us deixo, potser en aquests 3 dies que em queden de VPN us dic alguna cosa. I sinó al proper post, us l'envio des de Santa Coloma de Queralt. Comença el compte enrere per el final d'aquesta etapa a Tianjin. No us dic quan s'acaba. Ja hem veureu per els carrers.
Així doncs, ens veiem aviat aviat! :)
dilluns, 31 d’octubre del 2011
dijous, 27 d’octubre del 2011
mama per què els xinos són així?
Tenen els ulls axinats, no ho poden veure clar! :)
Tenir un cor d'or a la Xina és un problema! :) Però no deixaré que es pudreixi per uns quans! :)
Tenir un cor d'or a la Xina és un problema! :) Però no deixaré que es pudreixi per uns quans! :)
dimarts, 25 d’octubre del 2011
He de confesar
Que hem fa por tirar currículums, veient que les possbilitats són totes lluny de casa....
N'hi ha que sonen molt bé.... Com India... O Londres.... Fins hi tot em fa por mirar on hi ha feina... hehehe perquè això vol dir, que no sé cap on anirà la meva vida....
Així que per mi, tirar curriculums, és com jugar a la loteria....
Que tinguem sort!
N'hi ha que sonen molt bé.... Com India... O Londres.... Fins hi tot em fa por mirar on hi ha feina... hehehe perquè això vol dir, que no sé cap on anirà la meva vida....
Així que per mi, tirar curriculums, és com jugar a la loteria....
Que tinguem sort!
dilluns, 24 d’octubre del 2011
diumenge, 23 d’octubre del 2011
Última entrada des de Villa Dahan
El cel és gris, i plora per mi. Hem sembla ser una pedra.
L'habitació esta quedant buida, i ja no es respira l'alegria que tenia... Quina merda.... Estem a 15ºC dins de casa, i bec aigua calenta, com un bon xinès! :)
Tot i lo dolent que és quedar-se sense feina, estar a molts kilometres de casa, i no tenir casa, Tianjin és plè d'amics! :) Que hem cuidaran i m'abrassaran per els dies que queden en aquesta ciutat plena de polució, però també de bona gent! :)
Volia escriure des de la Taula que m'ha acompanyat 3 mesos de la meva vida. Volia dir-vos que és agradable escriure sabent que almenys algú ho llegeix! :) i tot i no ser una gran literària.... em va molt bé per desfugar-me i poder expresar una mica el que sento, clar i en català! :) que aquí és de les coses que es troben a faltar! :)
Una abrassada, i que tingueu un diumenge de pau! :)
L'habitació esta quedant buida, i ja no es respira l'alegria que tenia... Quina merda.... Estem a 15ºC dins de casa, i bec aigua calenta, com un bon xinès! :)
Tot i lo dolent que és quedar-se sense feina, estar a molts kilometres de casa, i no tenir casa, Tianjin és plè d'amics! :) Que hem cuidaran i m'abrassaran per els dies que queden en aquesta ciutat plena de polució, però també de bona gent! :)
Volia escriure des de la Taula que m'ha acompanyat 3 mesos de la meva vida. Volia dir-vos que és agradable escriure sabent que almenys algú ho llegeix! :) i tot i no ser una gran literària.... em va molt bé per desfugar-me i poder expresar una mica el que sento, clar i en català! :) que aquí és de les coses que es troben a faltar! :)
Una abrassada, i que tingueu un diumenge de pau! :)
divendres, 21 d’octubre del 2011
Dedicada amb amor des de Lamma Island
Aquesta va per tu papa! :) I per tots els amants de la música celta! :)
Això és una mica de Lamma Island, una passada! viure un matí musical! :)
Això és una mica de Lamma Island, una passada! viure un matí musical! :)
dijous, 20 d’octubre del 2011
Experiència amb data de caducitat
Doncs avui ha arribat un sms dient: ho sentim molt, però no volem que continuïs treballant per nosaltres.
L'experiència a la Xina, de moment i avui sembla que s'acaba si no hi ha res de nou. No sé quin dia serà el que tornaré a casa, però sembla que tornaré. Tinc ganes d'abrassar als meus, i això és el que em fa no estar trista, quan podria pensar: quina merda, un altre cop sense feina, i sense un duro... però què? de que serviria posar-se negativa... per enforsar-me en un puto forat? doncs no em ve de gust.... i menys quan estic en un paradís com el que estic ara! :) Lamma Island és potser l'últim lloc de la Xina que veuré en molt de temps, i m'ha encantat quedar-me amb el gust de què venir aquí ha valgut molt la pena.
De segur que ara encara arrossego molt més dins la maleta personal d'experiències. Bones i dolentes, però totes servint per haver-me fet una mica més la persona que sóc! :) La Xina tot i ser un país complicat, també és un país molt simple. I per ells, t'has de comportar una mica com ells, però si no t'agrada com són.... com pots actuar com ells? :) de totes maneres, he après com actuar amb ells, i ser una mica més propera, però sent sempre una mica jo mateixa! :)
Torno o no torno. Ja veurem que passa en els propers dies. Tinc un carnet d'identitat de Hong Kong... que podria fer servir... però no ho sé.... tot i que Lamma island és una passada.... i em tempta... necessito tornar a casa, per aclarir el cap! :) i fer-me la idea, de quin serà el proper camí a seguir! :)
Ja estic buscant per racons del món... però espero acabar prop de casa! :) Si més no, prou aprop per poder fugir algun cap de setmana per abrassar a la mama! :) hehehe
bueno, us faré potser quan estigui a casa, el resum dels ultims dies a la Xina, o potser enviant noticies de que la situació ha canviat.... i que la cosa s'allarga! :) ja veurem.... la Xina és sorprenent a vegades! :)
Una abrassada, i que tingueu un dia on no perdeu l'esperança tot i que les coses es tornin de color negre! :) Verd verd! :)
Una taronja de Xina! :)
L'experiència a la Xina, de moment i avui sembla que s'acaba si no hi ha res de nou. No sé quin dia serà el que tornaré a casa, però sembla que tornaré. Tinc ganes d'abrassar als meus, i això és el que em fa no estar trista, quan podria pensar: quina merda, un altre cop sense feina, i sense un duro... però què? de que serviria posar-se negativa... per enforsar-me en un puto forat? doncs no em ve de gust.... i menys quan estic en un paradís com el que estic ara! :) Lamma Island és potser l'últim lloc de la Xina que veuré en molt de temps, i m'ha encantat quedar-me amb el gust de què venir aquí ha valgut molt la pena.
De segur que ara encara arrossego molt més dins la maleta personal d'experiències. Bones i dolentes, però totes servint per haver-me fet una mica més la persona que sóc! :) La Xina tot i ser un país complicat, també és un país molt simple. I per ells, t'has de comportar una mica com ells, però si no t'agrada com són.... com pots actuar com ells? :) de totes maneres, he après com actuar amb ells, i ser una mica més propera, però sent sempre una mica jo mateixa! :)
Torno o no torno. Ja veurem que passa en els propers dies. Tinc un carnet d'identitat de Hong Kong... que podria fer servir... però no ho sé.... tot i que Lamma island és una passada.... i em tempta... necessito tornar a casa, per aclarir el cap! :) i fer-me la idea, de quin serà el proper camí a seguir! :)
Ja estic buscant per racons del món... però espero acabar prop de casa! :) Si més no, prou aprop per poder fugir algun cap de setmana per abrassar a la mama! :) hehehe
bueno, us faré potser quan estigui a casa, el resum dels ultims dies a la Xina, o potser enviant noticies de que la situació ha canviat.... i que la cosa s'allarga! :) ja veurem.... la Xina és sorprenent a vegades! :)
Una abrassada, i que tingueu un dia on no perdeu l'esperança tot i que les coses es tornin de color negre! :) Verd verd! :)
Una taronja de Xina! :)
dimecres, 19 d’octubre del 2011
Hong Kong
Hong Kong sembla que encara no s'ha acabat. Però aprofitant que estic esperant des d'un lloc que de moment sembla un petit paradís, us informo que estic bé, que les coses van com van.... I tampoc em puc queixar gaire... només que Hong Kong té uns preus 3 vegades més que els de Tianjin... I no mola gaire... però bueno....
Demà vaig a recollir el visat, i tornaré a ShenZhen, no sé que faré per allà, perquè he de tornar a Hong Kong per trobar-me amb la Valeria.
Oks... ja m'han vingut a buscar! us deixo!
dimarts, 18 d’octubre del 2011
:) me'n recordo de tu! :)
ShenZhen i la piramide bonica! :)
Aquesta te la dedico només a tu! :) Ja sé que és petitona i que no és la millor que he fet mai! :) però la vaig fer pensant amb tu!!! :) T'estimo molt papa!!!!!
dissabte, 15 d’octubre del 2011
Dies 178, 179, 180 i mig 181 (Hefei)
El dia 178 començava dora, a les 4 si es pot dir així, com ja he dit abans, tan sols 1 hora de son.... Els nervis de viatjar de nou, em van traïr, i motius tenia per estar nerviosa o super exitada! Feia 5 mesos i mig que no agafava un avió....
Al ser especialment dora, mentre acabava de muntar la maleta, vaig poder parlar amb el papa que feia dies que no el sentia! :) I menys en un dia de cada dia! :) Va ser bonic començar el dia veient-lo! :) A les 5:30 ja estava dins el cotxe, esperant al Yanso i a la Pan (Tracy) per anar direcció a l'avió.
Hefei ens esperava, i anavem una mica tard, així que vam fer carreres per l'Aeroport amb la Pan! :) Si no fos per ella, no hagués visitat Hefei aquests dies! :) Així que Pan, moltes gràcies per l'oportunitat d'ensenyar-me Xina! :) Hefei és la Hometown d'ella, i hem vingut a veure a la seva familia, mentre al mateix temps feia algo de feina! :)
Estic en una casa preciosa, amb una olor familiar! :) I m'he sentit com a casa des del primer moment en que em van fer treure les sabates! :) Això d'anar sense les sabates del carrer, per mi és un luxe! :) Els pares de la Pan viuen aqui a vegades, així que he compartit amb ells també aquests dies!
L'avió molt incòmode.... el seient estava petat, així que vaig dormir poc... el viatge tampoc era gaire llarg, un pujar i baixar... a l'aeroport ens va venir a buscar la Nova interpret, la Grace.
Hefei té moltes postals, postals que s'han quedat gravades al meu caparró! :) I ha deixat petjada, ha sigut un viatge de no només descobrir altres indrets de la Xina, sinó coneixer una mica més a la Pan, que avui m'ha ensenyat el seu tresor més gran, però que malauradament va perdre.... Un tresor molt bonic, i que encara hi ha senyals per tota la casa, per això la bona olor, i per això el sentir-se una mica a casa! :) M'hagués agradat fer pessigolles al petit tresor! :) I riure una bona estona en xinès! :)
Al ser especialment dora, mentre acabava de muntar la maleta, vaig poder parlar amb el papa que feia dies que no el sentia! :) I menys en un dia de cada dia! :) Va ser bonic començar el dia veient-lo! :) A les 5:30 ja estava dins el cotxe, esperant al Yanso i a la Pan (Tracy) per anar direcció a l'avió.
Hefei ens esperava, i anavem una mica tard, així que vam fer carreres per l'Aeroport amb la Pan! :) Si no fos per ella, no hagués visitat Hefei aquests dies! :) Així que Pan, moltes gràcies per l'oportunitat d'ensenyar-me Xina! :) Hefei és la Hometown d'ella, i hem vingut a veure a la seva familia, mentre al mateix temps feia algo de feina! :)
Estic en una casa preciosa, amb una olor familiar! :) I m'he sentit com a casa des del primer moment en que em van fer treure les sabates! :) Això d'anar sense les sabates del carrer, per mi és un luxe! :) Els pares de la Pan viuen aqui a vegades, així que he compartit amb ells també aquests dies!
L'avió molt incòmode.... el seient estava petat, així que vaig dormir poc... el viatge tampoc era gaire llarg, un pujar i baixar... a l'aeroport ens va venir a buscar la Nova interpret, la Grace.
La Grace davant d'un temple a Hefei
Després vam anar a deixar les maletes a casa la Pan, i vaig aprofitar per queixar-me i dir que no m'aguantava dreta. Així que em van deixar posar al llit, que feia una super bona olor, i vaig dormir com un nen petit! :) Després em vaig despertar i vaig dinar sola.... perquè ja havien dinat! :) Arrel de lotus, mongetes, bolets d'orella.... :)
Després vam anar fins a casa de la Grace, on suposadament tenia que coneixer la seva àvia de 91 anys! Ostres!!! tenia ganes de coneixer algu tant gran a la Xina, però no ha pogut ser.... Després vam tornar a casa la Pan, i vam anar a sopar fora, i vam estar discutint de la polidesa dels xinesos, i de totes aquestes coses que fan i que només ho pots entendre o veure fins que vius amb ells.
Al tornar a casa, classe de Salsa!
La Grace de Laoshi, i la Pan d'alumna! :)
I després a dormir dora! :) Que estavem tots rebentats! :)
I ara us faré un resum, perquè no crec que tingui temps a fer un diari molt llarg. A les 12 ens venen a buscar per anar direcció a l'Aeroport, on ens dirigirem cap a Shendong o algo així.... :P
Vaig visitar temples, vaig tirar moltes fotos. Vaig veure com la meva interpret practicava per un examen de conduïr, vaig veure gallines sueltes per els patis! :) Vaig descobrir que la meva interpret no sabia que era un carret de fotos.... I que no sabia trobar un lloc on poder-lo revelar.... Després vaig anar a sopar a la universitat i vaig coneixer foreigners de Hefei. Anar 3 en moto. Em vaig emprenyar amb els de l'Esdi, i també m'hi vaig tenir que desemprenyar una mica. Vaig anar al Karaoke a la una del migdia, vaig treballar a Hefei, i em vaig inspirar molt! :) Vaig menjar sushi Koreà, que no és el mateix que el sushi Japonès.... encara que els que ho venien eren Xinos! :P i vaig mirar una peli que em va posar toba! Vaig parlar amb en Jujingui per telèfon i no vaig entendre gaire cosa més que tenia ganes que jo anés al seu poble també! :) I aquest matí ha sigut espectacular llebar-se dora, i estar a les 7:45 al parc per escoltar gent cantant Beijing Opera i aprendre a escriure amb un pinzell gegant i aigua! :)
3 amb moto
Pan fent exercicis de bon matí al parc
El que es veia mentre escoltava Beijing Opera
Una nena i un avi fent caligrafia :)
El meu Laoshi de caligrafia i jo l'aprenent!
Hefei té moltes postals, postals que s'han quedat gravades al meu caparró! :) I ha deixat petjada, ha sigut un viatge de no només descobrir altres indrets de la Xina, sinó coneixer una mica més a la Pan, que avui m'ha ensenyat el seu tresor més gran, però que malauradament va perdre.... Un tresor molt bonic, i que encara hi ha senyals per tota la casa, per això la bona olor, i per això el sentir-se una mica a casa! :) M'hagués agradat fer pessigolles al petit tresor! :) I riure una bona estona en xinès! :)
Dia 177
El dia 177 es va caracteritzar per fer maletes, i preparar coses per el viatge. Va ser una tarda bonica, on la meva nova companya de viatges va arribar, després de dos setmanes d'espera, la Diana Mini ja és amb mi! :) I després vam anar amb en Jujingui, la Marcia, el Marco i la Cheng Mau (Anna) al Aurele o Aurale a menjar: truita de patates, amanida, gambes a la planxa, empedrat...
Després visita a un bar amb cervesa alemanya, on jugava la Xina contra iran.... Camacho d'entrenador... Victoria per Iran. Els Xinos són malos malos.... però quan dic malos malos... és molt malos!!!
No vaig poder dormir dels nervis, només una hora! :) A les 4 sonava el despertador! :)
Després visita a un bar amb cervesa alemanya, on jugava la Xina contra iran.... Camacho d'entrenador... Victoria per Iran. Els Xinos són malos malos.... però quan dic malos malos... és molt malos!!!
No vaig poder dormir dels nervis, només una hora! :) A les 4 sonava el despertador! :)
Aquesta és la Diana Mini :) Love is in the air!
divendres, 14 d’octubre del 2011
Tianjin - Hefei Dianhua
Tai Guei la! :) Buguo women xihuan shuo! Even we don't understand so much what we are talking about! :)
我想念你! :)
我想念你! :)
Hefei amb moto
Aprofitant que la connexió és molt millor que a Tianjin, us penjo un video perquè veieu com és la xina! :)
pd: Al final no me'n sortia de tancar la càmera.... ja veieu la cara que faig ajajajaja :P
dijous, 13 d’octubre del 2011
Hefei
Hefei m'enamora! Em sorprèn, i em fa sentir Fangsong! :)
M'agrada, i m'agrada no passar-me hores Davant un ordinador! :)
Així que us donaré noticies quan estigui més estona davant! :)
Muaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
M'agrada, i m'agrada no passar-me hores Davant un ordinador! :)
Així que us donaré noticies quan estigui més estona davant! :)
Muaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
dimarts, 11 d’octubre del 2011
Dia 176
Ja tenim els bitllets. Dimecres, Hefei, i dissabte Hong Kong! :)
Ara arribo del Karaoke! Molt guai, com sempre que hi vaig amb les nenes boniques! :) Avui era el cumple de Zhang Jie, i hem anat a celebraro al er lou i després a cantar! :P Hi havia l'An Jing i l'he fet ballar!!! :) flipen molt, els xinos no els hi agrada gaire ballar, o tenen complexe de que ho fan malament! :P però els hi estic traient les vergonyes! :)
Ei Pol petit, agafa la guitarra cada nit, i surt al carrer i canta una cançó! :)
Ara arribo del Karaoke! Molt guai, com sempre que hi vaig amb les nenes boniques! :) Avui era el cumple de Zhang Jie, i hem anat a celebraro al er lou i després a cantar! :P Hi havia l'An Jing i l'he fet ballar!!! :) flipen molt, els xinos no els hi agrada gaire ballar, o tenen complexe de que ho fan malament! :P però els hi estic traient les vergonyes! :)
Ei Pol petit, agafa la guitarra cada nit, i surt al carrer i canta una cançó! :)
diumenge, 9 d’octubre del 2011
Dies 174 i 175
Ahir va ser el dia de la presentació del projecte de la nova seu de l'empresa, va ser un desastre, perquè el feng shui em comença a tocar la moral.... i fa que la meva creativitat tingui que adormir-se per no poder deixar-me anar... Així que ahir i avui m'he dedicat a arreglar el plànol adaptant-ho al feng shui...
Ahir a la tarda vaig contactar amb els Bascos, i vam anar a sopar junts. Vam riure molt i molt, i després vam anar al Helens a beure una birreta. I finalment a la perdició del Mayflower, i la seva barra lliure, per el modest preu de 70 kuais.... una perdició, que pot fer que acabis tornant a les 9 del matí a casa. La nit, ha quedat una mica borrosa. A les 9 arrivaba a casa, amb el taxi. I feia dies que tenia moltes ganes d'explotar però fins avui no m'ha sortit, i crec que encara he de petar més. Ja fa 175 dies que sóc fora de casa, i això és el màxim que he estat lluny de la meva família i molta gent a qui estimo, i avui he plorat, perquè em moria de ganes d'estar entre els brassos de la meva mare, i veure el meu pare somriure al meu costat a l'hora de sopar, i també discutir amb el meu germà.... I encara queda molt. Encara queden 75 dies més per poder-ho viure... I se'm fa tant lluny, tot i saber que el temps passa ràpid a la Xina.
M'he posat a treballar, just després, per acabar el plànol.... i quan he acabat, he demanat permís per anar a dormir, tot i que ha estat breu, ha ajudat bastant, i les dues dutxes han fet que em mantingui desperta, però ja no crec que aguanti gaire més temps desperta. Avui per sopar hi haurà kelogs amb yogurt, fa mandra posar-se a cuinar ni que sigui un plat de pasta... Hem posaré una peli de fons, mentre em quedaré clapada... i demà serà un altre dia, un altre dillluns a la xina. I el meu 9è dia consecutiu treballant. El dia 24 hem d'estar a Hong Kong. En aquest viatge també tindré la sort de visitar un altre indret de la Xina, que com de costum no recordo el nom.... estaré uns quans dies mig de relax, i suposo que això compensarà tots aquests dies sense parar.
Bueno, espero que hagueu tingut un cap de setmana bonic. Jo avui trobo a faltar sentir que estic a casa.
Ahir a la tarda vaig contactar amb els Bascos, i vam anar a sopar junts. Vam riure molt i molt, i després vam anar al Helens a beure una birreta. I finalment a la perdició del Mayflower, i la seva barra lliure, per el modest preu de 70 kuais.... una perdició, que pot fer que acabis tornant a les 9 del matí a casa. La nit, ha quedat una mica borrosa. A les 9 arrivaba a casa, amb el taxi. I feia dies que tenia moltes ganes d'explotar però fins avui no m'ha sortit, i crec que encara he de petar més. Ja fa 175 dies que sóc fora de casa, i això és el màxim que he estat lluny de la meva família i molta gent a qui estimo, i avui he plorat, perquè em moria de ganes d'estar entre els brassos de la meva mare, i veure el meu pare somriure al meu costat a l'hora de sopar, i també discutir amb el meu germà.... I encara queda molt. Encara queden 75 dies més per poder-ho viure... I se'm fa tant lluny, tot i saber que el temps passa ràpid a la Xina.
M'agrada aquesta foto! Un viatge a Barcelona :)
M'he posat a treballar, just després, per acabar el plànol.... i quan he acabat, he demanat permís per anar a dormir, tot i que ha estat breu, ha ajudat bastant, i les dues dutxes han fet que em mantingui desperta, però ja no crec que aguanti gaire més temps desperta. Avui per sopar hi haurà kelogs amb yogurt, fa mandra posar-se a cuinar ni que sigui un plat de pasta... Hem posaré una peli de fons, mentre em quedaré clapada... i demà serà un altre dia, un altre dillluns a la xina. I el meu 9è dia consecutiu treballant. El dia 24 hem d'estar a Hong Kong. En aquest viatge també tindré la sort de visitar un altre indret de la Xina, que com de costum no recordo el nom.... estaré uns quans dies mig de relax, i suposo que això compensarà tots aquests dies sense parar.
Bueno, espero que hagueu tingut un cap de setmana bonic. Jo avui trobo a faltar sentir que estic a casa.
dissabte, 8 d’octubre del 2011
Notícies fresques!
Marxem a Hong Kong, encara no sé els dies, però marxem!! I això són bones notícies. Temes de visats és l'excusa, però m'ho penso anar a passar bé també!! :) Uauu!!! estic emocionada!!! :)
divendres, 7 d’octubre del 2011
Dies 170. 172 i 173
Enfeinada... però bueno, és lo que té, hi ha dies de rascar-se la panxa, i d'altres de 14 hores diàries....
Tot i així m'he posat al baúl dels records....
Volia posar la foto on sortia ensenyant el cul... però he pensat que potser era millor que no pengés el meu cul per internet!!! jajajaja :) Us trobo molt a faltar nenes i nen!!! :)
Per Nadal ens veiem les cares!!!! :) Muaaaaaaaaaaaaaaa
Tot i així m'he posat al baúl dels records....
Volia posar la foto on sortia ensenyant el cul... però he pensat que potser era millor que no pengés el meu cul per internet!!! jajajaja :) Us trobo molt a faltar nenes i nen!!! :)
Per Nadal ens veiem les cares!!!! :) Muaaaaaaaaaaaaaaa
dimecres, 5 d’octubre del 2011
Dia 169 i despertar del dia 170
Ahir a la feina no hi va haver res a fer, així que em vaig passar el matí repassant xinès, i la tarda mirant pelis amb la Lyn. No podiem sortir del curro, però al no tenir res a fer, decidim veure pelis amb anglès per aprendre nou vocabulari. Vam veure Troya ( mitja hora de 3 hores de peli, em vaig fregir al sofà!) i després vam veure les Aventures d'en Guillibert! :) jejeje Em va agradar molt! :)
Després tenia gana, i fa dies que arrossegava les ganes de menjar una pizza de les bones! :) I com que feia un mes que no posava els peus a la Tratoria, un dia és un dia! :) Així que vam anar a menjar unes bones pizzes amb la Marcia i en Jujingui, que no volia que jo pagués el sopar... Li vaig dir com li he dit mil cops: Jo no sóc una noia Xinesa! I el vam disfrutar molt!!! :) encara en tinc una miqueta que va sobrar ahir! :) En Jose ens va cuidar molt! i ahir vaig coneixer en Marco, un italià també fascinat per el Drum and Bass, a veure si ara junts trobem alguna cosa! :)
Després era tard, i n'hi ha que treballavem així que vam anar a dormir. Ahir vaig fer una excepció i no vaig dormir a casa. Vaig anar a un dels Huttongs de Tianjin. I aquest cop no ha estat una visita fugaç, sinó que m'he impregnat. Anar a un Huttong i viure'l es viure la realitat de milers o milions de persones a la Xina. I tot i que només ha sigut un dia, m'ha agradat ser allà. La casa era una habitació, cuina, llit, armari tot posat en una caixeta petita, i acollidora. Primer em vaig quedar impactada, era encara més petita que l'altre casa que vaig visitar en un altre Huttong. Mica mica em vaig sentir còmode, lo que més em preocupava era tenir ganes d'anar al WC a mitja nit, o tenir un atac de mal de panxa, i passar-ho immensament malament, per haver d'anar al WC del huttong, que en aquest cas, i no com l'altre feia molta pudor!!! però no ha anat malament. El llit era una planxa de fusta, amb un llençol una mica més gruixut que de costum, i era una mica tobet! :) He dormit molt bé, he sentit ploure i tronar. I no he passat gens de fred, fins hi tot he notat un moment que em queia la gota de suor del fron.
A les 7 sonava el despertador, i el meu estomac també. Hem feia mal de panxa. I vull dir que agraeixo molt haver passat 3 nits de la meva vida a la Torre dels Frares, perquè sinó avui no hagués sigut tant bonic despertar-se. M'he vestit i he caminat per els carrers, que tot just es despertaven. Carrers plens de bonys. Hi havia una mica de boira, i tot i que no és lo més bonic del món que he vist, la sensació que tenia era de Uauu! :) La gent anava cap a treballar com jo, amb bicicletes i motos, que cada cop que passaven per els bonys del terra se sentia un cataclack! :) Ningú m'ha mirat, tots anavem adormits. I per fi, no m'he sentit cap extranya.
M'hagués agradat tenir la càmera, però encara no ha arribat.... Una pena, perquè haguéssin sortit boniques sense que la fotografa sigui bona! :)
I ara Bon dia altre cop. Després d'arribar a casa, comença la meva realitat quotidiana del dia 170....
Després tenia gana, i fa dies que arrossegava les ganes de menjar una pizza de les bones! :) I com que feia un mes que no posava els peus a la Tratoria, un dia és un dia! :) Així que vam anar a menjar unes bones pizzes amb la Marcia i en Jujingui, que no volia que jo pagués el sopar... Li vaig dir com li he dit mil cops: Jo no sóc una noia Xinesa! I el vam disfrutar molt!!! :) encara en tinc una miqueta que va sobrar ahir! :) En Jose ens va cuidar molt! i ahir vaig coneixer en Marco, un italià també fascinat per el Drum and Bass, a veure si ara junts trobem alguna cosa! :)
Després era tard, i n'hi ha que treballavem així que vam anar a dormir. Ahir vaig fer una excepció i no vaig dormir a casa. Vaig anar a un dels Huttongs de Tianjin. I aquest cop no ha estat una visita fugaç, sinó que m'he impregnat. Anar a un Huttong i viure'l es viure la realitat de milers o milions de persones a la Xina. I tot i que només ha sigut un dia, m'ha agradat ser allà. La casa era una habitació, cuina, llit, armari tot posat en una caixeta petita, i acollidora. Primer em vaig quedar impactada, era encara més petita que l'altre casa que vaig visitar en un altre Huttong. Mica mica em vaig sentir còmode, lo que més em preocupava era tenir ganes d'anar al WC a mitja nit, o tenir un atac de mal de panxa, i passar-ho immensament malament, per haver d'anar al WC del huttong, que en aquest cas, i no com l'altre feia molta pudor!!! però no ha anat malament. El llit era una planxa de fusta, amb un llençol una mica més gruixut que de costum, i era una mica tobet! :) He dormit molt bé, he sentit ploure i tronar. I no he passat gens de fred, fins hi tot he notat un moment que em queia la gota de suor del fron.
A les 7 sonava el despertador, i el meu estomac també. Hem feia mal de panxa. I vull dir que agraeixo molt haver passat 3 nits de la meva vida a la Torre dels Frares, perquè sinó avui no hagués sigut tant bonic despertar-se. M'he vestit i he caminat per els carrers, que tot just es despertaven. Carrers plens de bonys. Hi havia una mica de boira, i tot i que no és lo més bonic del món que he vist, la sensació que tenia era de Uauu! :) La gent anava cap a treballar com jo, amb bicicletes i motos, que cada cop que passaven per els bonys del terra se sentia un cataclack! :) Ningú m'ha mirat, tots anavem adormits. I per fi, no m'he sentit cap extranya.
M'hagués agradat tenir la càmera, però encara no ha arribat.... Una pena, perquè haguéssin sortit boniques sense que la fotografa sigui bona! :)
I ara Bon dia altre cop. Després d'arribar a casa, comença la meva realitat quotidiana del dia 170....
dimarts, 4 d’octubre del 2011
dia 168
Dilluns va ser un dia bonic! :) La mama em va enviar un mail al matí! I això ja t'anima el dia! :) Ho sento que al final no vam poder parlar... :P Però a les 12 no eren les 5.... Eren les 6.... :P Un altre dia, espero que potser avui! :)
Ahir va ser un dia bastant relaxat, i li vaig enviar un mail al jefe, dient-li que jo era com una flor, que necessitava aigua, i sol! :) I que ja podia buscar un lloc amb finestres si no volia patir les conseqüències de veure'm amb una depresió de cavall a la Xina!
A les 6 em vaig dirigir a no sé on encara de Tianjin, a buscar el Jujingui, i em va portar a la casa de loteries, vaig sortir al cap de 2 segons d'allà, però als Xinos els hi agraden els números i sobretot els diners, i com que em volia portar a voltar, potser necessitava calers, i més després de comprar-se unes sabates noves, perquè li vaig dir que no m'agradaven les que portava.... jajajja :P
Vam agafar el Taxi direcció Nanjin Lou, el problema és que no em sé els noms del carrers, i si ho hagués sapigut hagués dit: Women bu che zher!!! :P Però com que no em sabia el nom del carrer.... vam anar a parar allà.... al ser les vacances nacionals, els carrers i tot està ple de gom a gom! així que em vaig agoviar una mica.... però al final vam menjar filet de vedella, escamarlans a la planxa, i bolets amb brots de soja! :) I per postres: Churros!! :)
Després vam anar caminant per la bora del riu. El cel era ple de desitjos de color vermell, i vam adquirir-ne dos, un per els viatges i l'altre per nosaltres! :) També vam veure les estrelles des d'un telescopi, i vam anar a casa on vam enlairar els desitjos! :) super bonic!! Com m'hagués agradat tenir una càmera bona per ensenyar-vos el que vaig veure, i la meva cara de felicitat en veure que els meus desitjos volaven i seguirien movent-se al voltant del món! :)
Bueno, i vam esperar la mama, que em va dir a les 5 (11 a la xina...) però va apareixer a les 12 menys 10.... quan ja hi havia ganes d'anar a dormir!!! :( Hem sap greu mamaaaaaaaa!!!!!!!
Bon dia al matí!!! :)
** escoltant: L'ofici de viure, el programa abraça'm fort! :)
Genitlesa de la Mercè Diaz!!! :) gràcies!!!!!!!!!!
Ahir va ser un dia bastant relaxat, i li vaig enviar un mail al jefe, dient-li que jo era com una flor, que necessitava aigua, i sol! :) I que ja podia buscar un lloc amb finestres si no volia patir les conseqüències de veure'm amb una depresió de cavall a la Xina!
A les 6 em vaig dirigir a no sé on encara de Tianjin, a buscar el Jujingui, i em va portar a la casa de loteries, vaig sortir al cap de 2 segons d'allà, però als Xinos els hi agraden els números i sobretot els diners, i com que em volia portar a voltar, potser necessitava calers, i més després de comprar-se unes sabates noves, perquè li vaig dir que no m'agradaven les que portava.... jajajja :P
Vam agafar el Taxi direcció Nanjin Lou, el problema és que no em sé els noms del carrers, i si ho hagués sapigut hagués dit: Women bu che zher!!! :P Però com que no em sabia el nom del carrer.... vam anar a parar allà.... al ser les vacances nacionals, els carrers i tot està ple de gom a gom! així que em vaig agoviar una mica.... però al final vam menjar filet de vedella, escamarlans a la planxa, i bolets amb brots de soja! :) I per postres: Churros!! :)
Per flipar ehhh!!! :P
Al voltant del riu! :)
Després vam anar caminant per la bora del riu. El cel era ple de desitjos de color vermell, i vam adquirir-ne dos, un per els viatges i l'altre per nosaltres! :) També vam veure les estrelles des d'un telescopi, i vam anar a casa on vam enlairar els desitjos! :) super bonic!! Com m'hagués agradat tenir una càmera bona per ensenyar-vos el que vaig veure, i la meva cara de felicitat en veure que els meus desitjos volaven i seguirien movent-se al voltant del món! :)
Bueno, i vam esperar la mama, que em va dir a les 5 (11 a la xina...) però va apareixer a les 12 menys 10.... quan ja hi havia ganes d'anar a dormir!!! :( Hem sap greu mamaaaaaaaa!!!!!!!
Bon dia al matí!!! :)
** escoltant: L'ofici de viure, el programa abraça'm fort! :)
Genitlesa de la Mercè Diaz!!! :) gràcies!!!!!!!!!!
Dia 167
Diumenge enfeinat. Si hi ha dies que no hi ha res a fer, hi ha dies que hi ha molt per fer i poc temps per dur-ho a terme! :)
Mandres, de cop van sortir plans. Anar a prendre mides de la nova oficina de l'empresa. La sorpresa: No hi havia ni una maleïda finestra... I ens volen tancar allà.... Vaig pendre les mides sense dir res, i després vam anar a dinar, i a passar el plànol en autocad.
A les 7 ens esperaven a la ciutat antiga de Tianjin, al costat de la Drum Tower, a la botiga de tè on haviem gravat el primer programa de la tele. Vam sopar barbacoa a la fresca, amb dumplings de vedella, i vam veure cervesa calenta amb la Lyn. La Lyn deia que era genial que estiguéssim bebent, que a la xina les noies només beuen quan estan tristes, i nosaltres estabem radiants d'energia! :) Fins hi tot vam trucar a la Valeria!!! :) We miss you!!!! :)
Vam anar a gravar el programa de la tele, i ens van dir que també em gravarien a mi. El meu jefe esta mirant quanta paciencia tinc! i no em vaig queixar, però vaig experimentar per primera vegada dormir al terra.... eren les 12 de la nit, i encara no era el meu torn.... em vaig estirar sense pensar que m'adormiria, però bé, m'adapto bé! :) I ara ja sóc una mica més xinesa que l'altre dia! :P vaig fer una clapada d'uns 40 minuts.... deien que vaig roncar i tot.... estava destrossada! a la una em van despertar per dir-me que em tocava a mi. Tenia les lentilles seques i no podia gairebé obrir els ulls, però la càmera no filmava.... va ser una presa de pel, i després trobar un taxi a la 1:30 va costar uns 15 minuts.... a les 2 erem a casa amb la Lyn que no va poder anar al dormitori....
Ring ring ring.... deia l'Skype! :) La Maria Arnal a l'altre banda de la pantalla, conversa de 40 minuts super agradable! :) i plena de riures!!! :) Gràcies guapa per la super conversa, tot i que eren hores tempestives!!! :) jejejeje
Així més o menys va ser el dia! :P
Mandres, de cop van sortir plans. Anar a prendre mides de la nova oficina de l'empresa. La sorpresa: No hi havia ni una maleïda finestra... I ens volen tancar allà.... Vaig pendre les mides sense dir res, i després vam anar a dinar, i a passar el plànol en autocad.
A les 7 ens esperaven a la ciutat antiga de Tianjin, al costat de la Drum Tower, a la botiga de tè on haviem gravat el primer programa de la tele. Vam sopar barbacoa a la fresca, amb dumplings de vedella, i vam veure cervesa calenta amb la Lyn. La Lyn deia que era genial que estiguéssim bebent, que a la xina les noies només beuen quan estan tristes, i nosaltres estabem radiants d'energia! :) Fins hi tot vam trucar a la Valeria!!! :) We miss you!!!! :)
Vam anar a gravar el programa de la tele, i ens van dir que també em gravarien a mi. El meu jefe esta mirant quanta paciencia tinc! i no em vaig queixar, però vaig experimentar per primera vegada dormir al terra.... eren les 12 de la nit, i encara no era el meu torn.... em vaig estirar sense pensar que m'adormiria, però bé, m'adapto bé! :) I ara ja sóc una mica més xinesa que l'altre dia! :P vaig fer una clapada d'uns 40 minuts.... deien que vaig roncar i tot.... estava destrossada! a la una em van despertar per dir-me que em tocava a mi. Tenia les lentilles seques i no podia gairebé obrir els ulls, però la càmera no filmava.... va ser una presa de pel, i després trobar un taxi a la 1:30 va costar uns 15 minuts.... a les 2 erem a casa amb la Lyn que no va poder anar al dormitori....
Ring ring ring.... deia l'Skype! :) La Maria Arnal a l'altre banda de la pantalla, conversa de 40 minuts super agradable! :) i plena de riures!!! :) Gràcies guapa per la super conversa, tot i que eren hores tempestives!!! :) jejejeje
Així més o menys va ser el dia! :P
dilluns, 3 d’octubre del 2011
Tobíssima!
Ja tinc ganes que siguin les 10 del vespre del dia 23 de desembre a hora catalana! :) I abrassar-vos amb totes les meves forces!!! 5 mesos són molts mesos, i 8 encara ho seran més! :)
Ja m'ho puc imaginar!!! :)
Us estimo molt Mama, papa i Cesc!!! :)
Ja m'ho puc imaginar!!! :)
Us estimo molt Mama, papa i Cesc!!! :)
diumenge, 2 d’octubre del 2011
Dia 166
Ja hem estrenat l'Octubre, i això vol dir que ja som la tardor, i que comencen les estones amb el desig més intens de no fer res, o de voler estar dins del llit, notant la calor del cobrellit! :)
I ahir va ser un dia vegetal, ordres del metge, encara que després d'estar 5 mesos sense parar, que t'ordenin que paris, es fa difícil.... per començar, perquè em costa estar quieta! fins hi tot quan dormo treballo i penso.... així que ahir no tenia res en què pensar, i vaig poder descansar, però sentia que tenia que fer coses, així que tot i despertar-me a les 12, em vaig posar a netejar la cuina, el Wc i l'habitació! :)
Vaig instal·lar-me al sofà, i el cobrellit va ser el meu amic durant tota la tarda. No sé que passa ultimament, que sempre m'adormo a les pelis, a vegades 5 minuts, a vegades 3/4 de la pel·lícula! :P I ahir va ser així. A les 11 em vaig traslladar al llit, i tot i dormir 8 hores i 37 minuts, sento que encara vull dormir més.... suposo que és perquè no tinc res a fer, i em sembla que poca cosa més interessant hi ha a fer! :)
L'octubre i la mitja son. Quan arrivi novembre potser serà son a tot petit moment! :)
Bon octubre!!!
I ahir va ser un dia vegetal, ordres del metge, encara que després d'estar 5 mesos sense parar, que t'ordenin que paris, es fa difícil.... per començar, perquè em costa estar quieta! fins hi tot quan dormo treballo i penso.... així que ahir no tenia res en què pensar, i vaig poder descansar, però sentia que tenia que fer coses, així que tot i despertar-me a les 12, em vaig posar a netejar la cuina, el Wc i l'habitació! :)
Vaig instal·lar-me al sofà, i el cobrellit va ser el meu amic durant tota la tarda. No sé que passa ultimament, que sempre m'adormo a les pelis, a vegades 5 minuts, a vegades 3/4 de la pel·lícula! :P I ahir va ser així. A les 11 em vaig traslladar al llit, i tot i dormir 8 hores i 37 minuts, sento que encara vull dormir més.... suposo que és perquè no tinc res a fer, i em sembla que poca cosa més interessant hi ha a fer! :)
L'octubre i la mitja son. Quan arrivi novembre potser serà son a tot petit moment! :)
Bon octubre!!!
dissabte, 1 d’octubre del 2011
Dia 165
Ahir va ser un dia diferent. Hi va haver impresions de tots colors. Despertar-se amb l'enganxina del metge que feia una olor que m'agradava, anant amb pijama per l'oficina (un somni complert) i després aclarir coses que havien fet que el món s'apagués per uns quans dies.
Vam anar a dinar caminant, no puc conduïr durant una setmana el cotxe, i em sembla que els parxes estan funcuionant! :) O potser és la felicitat que ho cura tot! :)
A la tarda no teniem res a fer, però el jefe s'emprenya si marxem de l'oficina, així que vam mirar una peli romantica amb la Lyn, tapades amb la manta del sofa! :) Com m'agrada aquest sofà! :) I després vam anar al banc, on em vaig emprenyar seriosament. No sé si us he explicat tot el procés que suposa que et posin una multa de tràfic a la xina.... Doncs consisteix en que has de tenir una targeta personal per pagar-les. I aquesta targeta l'has de demanar al banc.... Què passa? Doncs que el més que ve, he de pagar 2000rmb perquè el banc resulta que ha posat 2000 rmb a la targeta, per pagar una puta multa de 103rmb.... i els altres calers? doncs pudrin't-se al banc..... i encara no sé si els podré recuperar! :( Així que estic una mica preocupada.... però imaginem que la persona que adquireix aquesta targeta no sóc jo.... sinó un habitant de Tianjin, que el seu salari és de 2000 rmb al mes.... llabors què??? Doncs vaig sortir del banc fotent patades..... i vaig acabar plorant de sentir que la Xina era una merda, i que no cuidava a la seva gent per res del món! :(
Tenia unes ganes de marxar, i de dir.... com ha de canviar un país, si encara és així! que el putu sistema de tràfic et xupi 2000rmb de cop!!!! Ho vaig trobar de fills de puta, i encara porto una rabia a dins, que el dia que vagi a pagar els 2000 yuans els hi diré el nom del porc! Ni que no sigui culpa dels pobres treballadors! Collons és que quina jeta! :(
La Lyn va marxar cap a casa, i jo em vaig posar a cuinar el sopar.... pasta amb atun.... un atún dolentissim!! sort que li vaig donar mitja llauna al gat!! que per el que semblava a ell li va encantar!!! :) I vaig estar per casa, remenant fotos, i posant-me nostàlgica, fins que una trucada em va posar les piles de nou. En Jujingui m'esperava a algún lloc de Tianjin. I quan vaig arribar amb el Taxi, em va venir a buscar amb la moto! :) I vam anar per molta part de la ciutat amb moto! I tot i el fred, no podia evitar sentir-me com en la pel·lícula d'Amelie, tot i que no era París.... :)
Vam anar a dinar caminant, no puc conduïr durant una setmana el cotxe, i em sembla que els parxes estan funcuionant! :) O potser és la felicitat que ho cura tot! :)
A la tarda no teniem res a fer, però el jefe s'emprenya si marxem de l'oficina, així que vam mirar una peli romantica amb la Lyn, tapades amb la manta del sofa! :) Com m'agrada aquest sofà! :) I després vam anar al banc, on em vaig emprenyar seriosament. No sé si us he explicat tot el procés que suposa que et posin una multa de tràfic a la xina.... Doncs consisteix en que has de tenir una targeta personal per pagar-les. I aquesta targeta l'has de demanar al banc.... Què passa? Doncs que el més que ve, he de pagar 2000rmb perquè el banc resulta que ha posat 2000 rmb a la targeta, per pagar una puta multa de 103rmb.... i els altres calers? doncs pudrin't-se al banc..... i encara no sé si els podré recuperar! :( Així que estic una mica preocupada.... però imaginem que la persona que adquireix aquesta targeta no sóc jo.... sinó un habitant de Tianjin, que el seu salari és de 2000 rmb al mes.... llabors què??? Doncs vaig sortir del banc fotent patades..... i vaig acabar plorant de sentir que la Xina era una merda, i que no cuidava a la seva gent per res del món! :(
Tenia unes ganes de marxar, i de dir.... com ha de canviar un país, si encara és així! que el putu sistema de tràfic et xupi 2000rmb de cop!!!! Ho vaig trobar de fills de puta, i encara porto una rabia a dins, que el dia que vagi a pagar els 2000 yuans els hi diré el nom del porc! Ni que no sigui culpa dels pobres treballadors! Collons és que quina jeta! :(
La Lyn va marxar cap a casa, i jo em vaig posar a cuinar el sopar.... pasta amb atun.... un atún dolentissim!! sort que li vaig donar mitja llauna al gat!! que per el que semblava a ell li va encantar!!! :) I vaig estar per casa, remenant fotos, i posant-me nostàlgica, fins que una trucada em va posar les piles de nou. En Jujingui m'esperava a algún lloc de Tianjin. I quan vaig arribar amb el Taxi, em va venir a buscar amb la moto! :) I vam anar per molta part de la ciutat amb moto! I tot i el fred, no podia evitar sentir-me com en la pel·lícula d'Amelie, tot i que no era París.... :)
I no sé que passarà, però de moment em dedicaré a disfrutar l'Ara! :)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)