El dia 3 de novembre la meva VPN deixa de funcionar, i ja que no hi ha necessitat d'allargar la cosa, el blog es quedarà uns dies sense ser actualitzat. Ja sé que fa dies que tinc tot això mort, però tampoc tinc gaires ganes d'escriure, per el tema de la caducitat de l'experiència.
Passen coses boniques, però d'altres que no són del tot agradables, com descobrir quina ha estat la veritable raó per la que m'han fet fora... totalment injusta i amb poca cosa per queixar-se de la injusticia, però bueno... mira... les coses van com van, i sempre es poden treure coses positives de tot el que passa. Lo positiu és poder tornar a pensar què fer amb la meva vida, i després de tot el què he aprés aquí, sembla que el camí, tot i lo difícil que pot pintar, és més clar.
Estic a la planta 12 d'un edifici que té 3 plantes nº12: la 12 A, la 12 B i la 12 C, i de cop ja som al pis nº15. Fa olor d'espelma vermella i granate, fruites del bosc. De fons sona Iron and Wine. Si miro ara per la finestra, veig un edifici idèntic al que estic ara mateix. Però si m'aixeco de la cadira, puc veure la cúpula de l'estadi del TEDA, el Water Park, i la TV tower. Fa un dia de boria, on no venen ganes de fotre res. Però avui, altre vegada donen cervesa gratis al Helens.
Aquests dies he fet coses. He sortit, i he tingut 2 propostes amoroses. Lo millor, no acceptar-ne cap. Basicament, perquè cap és l'amor de la meva vida... Que ultimament començo a dubtar de que estigui en aquest món.... He pensat que potser m'hauré de fer astronauta! ;)
He anat a un mercat on les coses eren mooolt barates, però la falta d'espai a la maleta, i el saber que potser venen temps durs amb absència de "diners", doncs prefereixo guardar-los, per quan arribi a casa, poder-los gastar amb birres, tes, o un soparó al costat vostre! :)
He anat amb bicicleta per el water park, i tot i que és il·legal fer-ho, la policia no em va dir res. Quan em van veure, em vaig posar a somriure. Em miraven amb mala cara, però ja feia 5 minuts que hi era! I si m'haguéssin dit alguna cosa, els hi hagués dit: tingbutong! o wobuzhidao!!! :) si lo bo que té ser de fora a la xina, és fer veure que no saps res.... i tot sovint et tracten així.... A vegades em sorprenen quan després de 6 mesos, encara hi ha gent que em pregunta si sé fer servir els palillos xinos... aiiiii...
Vaig anar a classe de caligrafia, i em vaig enamorar de la forma en que el professor escribia a la pissarra, explicant el nom de cada traç, i com havia de ser, per ser perfecte. Es notava que li agradava la seva feina, cosa que costa de veure a Tianjin! :) I també vaig anar a classe de mecramé xino! :) però el mecramé xino no és lo meu.... massa complicat... :P
Bueno, us deixo, potser en aquests 3 dies que em queden de VPN us dic alguna cosa. I sinó al proper post, us l'envio des de Santa Coloma de Queralt. Comença el compte enrere per el final d'aquesta etapa a Tianjin. No us dic quan s'acaba. Ja hem veureu per els carrers.
Així doncs, ens veiem aviat aviat! :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada