Dia 69 i 70

Bé, el lloguer de casa de la Luna s'ha acabat, així que avui, us saludo de nou des d'un altre sofà! :) Amb nova companyia i aires renovats, encara que espero que aquesta vegada no sigui per 70 dies! :P

Bé, m'encantaria explicar-vos el que ha passat entre ahir i avui, però només puc dir-vos que ahir vaig viure el millor sopar de la meva experiència xinesa, Salami i Parmixano arribats des d'Italia, gentilesa de la Valeria! Bé, va ser orgàsmic! No us ho podeu imaginar... o potser si, si heu estat fora de casa, en un país on la seva cuina no té gaires semblances a la Mediterrania! :)

I bueno.... avui després de molts nervis estic una mica més tranquila, ja torno a tenir professora de Xinès, la Shi Laoshi, molt bonica, i després les escales Japoneses estaran instal·lades abans del dia 4 sinó hi ha res de nou, així que molt possiblement, per el meu aniversari, tingui una habitació meva! :) Per fi!! Bé, poca cosa més!!!!


Us envio una abrassada,



pd: Maria Teresa, espero que poguessis veure el video al final, sinó, no sé pas com ho podrem fer! Una abrassada, i gràcies per llegir-me! :)



pd2: Gracie Valeria per guardarmi al tuo sofano!! :) Gracie Mille!! :)

Dia 68

Són les 7 de la tarda, però no crec que avui hem puguin passar gaires més coses....

A les 11 he anat a buscar a la Valeria per anar a Duhutong a comprar coses per la seva nova casa. Hem aparcat el cotxe en un lloc on hi havia molts molts més cotxes aparcats... Quina ha sigut la meva sorpresa... Tornar i veure que el meu cotxe era l'únic que faltava.... i què ha sigut més graciós, intentar esbrinar sense parlar gens ni mica de xinès: Wode Che Zai Nar? Doncs senyors, l'únic cotxe que s'havia endut la grua, havia sigut el meu... i allà hi havia molta gent esperant a què tornéssim per veure quina seria la nostra reacció, molts reien, i com no... Jo també m'he posat a riure per no començar a fotre crits a la policia... Quina puta jeta, només d'endur-se el meu cotxe! Estic segura que els altres feia moooolta més estona que hi eren... I penso que segur que m'han vist baixar, i han dit: mira la noia de fora... aparca el cotxe aquí... fem que passi un matí agradable... I bueno... la broma no ha sortit tant cara com sortiria a Europa, però bueno... quan estas a final de mes, i encara no cobres el teu suposat magnífic salari... pues no mola ni una mica... 250 yuans (25euros), per sort, a mitges amb la Valeria... :) Xiexie Valeria!

Després, com que la panxa ja començava a fer rau rau, hem buscat un lloc ben lluny d'allà per menjar, i hem anat a un lloc, on tenien fins hi tot cocodrils i serps! bufff.... I hem demanat amanida de fruita, que a la foto feia molt bona pinta... La sorpresa ha sigut quan hem tastat la salsa que duia per sobre! Mayonesa... Mare de Déu! Per lo demés, prou bé, encara que 82 kuais per dos persones a la Xina és una mica car, i més si paguem des de la nostra butxaca! però bé, un dia és un dia... I no hi ha més!

Després hem anat a la recerca d'un professor de Xinès per les dues, després la Valeria s'ha près un café que per la cara que ha fet, era dels bons! Uoo que bonno!!! I finalment hem anat a veure l'exposició dels projectes de final de carrera de disseny industrial! Aixo a la Zona universitaria de la Tianjin Daxue.

Després direcció HuanBohai, per acabar d'aclarir les escales... Al final tardaran 3 setmanes a fer-la... Estic ufff.... la meva habitació sembla la sagrada familia... després de 1 mes i mig... encara hauré d'esperar 3 setmanes més per poder tenir les meves super escales... Dish........

Bé! Bones noticies també, el dia 1 abandono el sofà de la Luna, per instal·lar-me al de la Valeria! Una italiana, una alemana i una catalana, vivint per uns dies juntes! :) Pot ser molt bonic!!! Uauuuuu Coool!!!

Així que de moment això és tot! :)

ahh!! ahir em van reconeixer quan vaig anar al temple de buda a Tianjin! :P jajaja el què fa la tele...

 El Cheng Cheng lligat pobret... 

 Rudimentari... A l'estil Xinès

Parlant amb la Poli... Avui m'he adonat que si que he après Xinès!

Dia 67

Arrivada des del pitjor dia de Karaoke de la meva història, feta caldo una mica... Mals de panxes desconeguts... i nervis per l'anulació del meeting important que tenia avui...
Amics i amigues hem despedeixo per avui... Demà una mica més de la vida intensament a la Xina! :)

Esperem que sigui un millor dia... ;)

Video Temple del cel II

Dia 66

Comença a Beijing a casa del Shao Ming... després d'una nit mogudeta... al final canvis d'ultima hora... van fer que els pares del Shao Ming ens acollissin a casa seva, i tot i l'alèrgia a la pols de la Bea, hem conseguit superar la primera prova! :)

Hem anat al Lama Temple de Beijing, i després ens hem trobat amb la Lídia! Ostres ja quan l'he vist m'he posat tota toba.... ja la propera vegada que ens veurem serà a casa! Nina ha sigut un plaer compartir amb tu els meus dies per la capital de la Xina. Hem anat al restaurant especial, i ha sigut estupendo poder jugar amb un nin xinès! :) I menjar amb bona companyia!

Després ja ens hem tingut de despedir... Ostia!! Lídia, no saps com et trobaré a faltar!!! T'estimo molt molt!!!

I bueno, després al temple del cel, demà us deixaré amb un video! jejeje :P Temple del Cel 2na part, amb bona companyia! :) Per fi veureu el somriure de la Bea! :)

Us poso les fotos! També us deixo unes quantes del dijous a la nit...

 I like your glasses

 En Jonathan, de França

 Al Lama Temple amb la Bea! :)

 Vistes boniques

 La familia del restaurant especial al completo

 Al restaurant

 How is possible that is working this clock if it don't have numbers! 

 Wo de pengyou! :)

 Uoo... Si us hi fixeu, els ulls em brillen... 

 Last Hug

 Welkome to Shangai

Yea! Ja ho diuen que semblem parella! :P

Us deixo... d'aqui 5 minuts, tinc un pretendent a la porta! :)

Dia 65

Marxem a Beijing. Una mica destrossades, ahir al final va ser Revetlla a la Xina! :)

Però valdrà la pena, sortir una mica del lloc... i reflexionar sobre tot el que està passant. Massa intens a vegades... :)

Avui hem anat a un restaurant molt guapo! Unes talles de fusta impresionants! I un disseny d'interiors molt xinès!! Molt bonic! I el menjar prou bé, tot i que encara hi ha coses que hem costen... el tofu no és el meu fort...

Una abrassada, espero que porteu bé el tema de la ressaca!! :)

Muaaaaaaaaa

Dia 64

Avui m'encantaria ser a casa, sortir i ser a les 12 de la nit a les Fonts de les Canelles rentant-me la cara i demanant un desig! :)

Però com que no podrà ser, m'haure de rentar la cara amb aigua de l'aixeta del WC de casa... jajajaj Bueno, espero que estimats lectors, tingueu una bona revetlla. Jo demà me'n vaig a Beijing amb la Bea! Així que us desitjo que disfruteu molt, bebeu amb prudència, i que la ressaca sigui lleu!

Sigueu felissos! :)

Nenes de Santa Coloma, espero que us enrecordeu de baixar a les fonts de les Canelles... :P (muaaaaaaaa us trobaré a faltar aquesta nit!! )


pd: La Valeria ja és aquí! :) I avui nem a fer cervesetes! yuhuuu!! :)

Benvenuta Valeria! :) We are going to have fun, and enjoy the experience! :)

Yea!! :)

El meu primer fill (en procés)

 prestatge en construcció

l'estructura del llit en procés

 llit de princesa acabat! :) 

 encara amb les escales provisionals... jejeje 

Ventanales! :) 

 

Uauu! :) Good job!

 

:) 

I per més emocions, avui hem rebut un projecte, UNA GUARDERIA!  Uauuuu!!! :) Estic que volo! 

Värikäs! :) 

Així que potser avui només escrigui aixó, m'he de preparar la presentació! :)  I vull que surti genial! :)

Dia 62

Mama, estic bé! :)

Bona nit!!!!!!

Dia 61

Ha sigut un dia de fer les paus. De fustracions una mica... El permís de residència a Tianjin costa molt d'aconseguir... No deixen que un Xinès m'aculli a casa seva, la única manera és llogant un pis... Hem sembla una tonteria... Al final aquest paperet tocarà els collons de mala manera... I de pensar que el poli volia que acoseguís un paper de residència cada cop que no dormís a la mateixa casa... jajaja Estan flipant...

Bé... us deixo amb les imatges del dia! I amb breus explicacions. Són les 12 de la nit ja, i demà toca una mica matinar... com sempre vaja! :)

 Un erissonet que ens hem trobat per el carrer! L'he tocat i uau!! m'he quedat flipant!

 Mostra de colors de pintura, uau ehh?? :)

 A la mateixa botiga... Merry Christmas!!! :)

 La gent bonica que he conegut avui!

Fent el Hippi! :)

Un d'aquests nois, el Wang Fan (el que surt amb la guitarra a la segona foto), quan tenia 13 anys, va anar des de Tibet fins a Beijing amb bicicleta. I als 20 anys, va creuar nedant (si mireu un mapa de la Xina, veureu que hi ha una illa grossa que és de la Xina) desde Xuwen fins Haikouan amb el seu pare! Uauuu!!! I l'altre noi en Shao Ming (el de la guitarra a la primera foto) ha anat amb bicicleta per tot Europa, part d'estats units... Uauu! I lo bo, al setembre marxen els dos des de Beijing, fins a Londres. Un viatge amb bicicleta d'uns deu mesos!!!Uauuuuuuu I em pregunto... què faig treballant! M'hauria de posar en forma i marxar amb ells! :) jejeje 

Bé... ha sigut una nit molt bonica! M'ha donat la sensació que en Shao Ming era tant feliç, que transmetia tanta llum, que no he pogut evitar pensar: Aquest seria el noi xinès que em podria enamorar! :) Però té novia! :P Ohhhhhh

 

Foto de grup :)

I ara us deixo amb la foto que m'ha impactat més del dia... :)

Veure com netejaven el carrer! Amb pulidores i tot!!! M'he quedat flipant!

Ja veieu, com sempre, vivint la Xina intensament quan es pot! :) 

Una abrassada forta!!!

Dia 60

Tots tenim els nostres somnis.

Ha sigut un dia una mica estressant. Després de lo de la poli.... s'han de fer tràmits, i a més a més arreglar coses... I val pasta... Així que estic una mica preocupada... perquè no sé si anirà a càrreg de la meva butxaca o no... Bueno, sigui el que sigui, espero que el divendres tingui pasta per pirar a Beijin a ballar Drum'n'Bass! :)

No tinc gaire a dir, només que estic rebentada! :) I que encara em queda per fer abans d'anar a dormir... així que pim pam....


Una abrassada!!!

Dia 59

Hola estimats seguidors, com podeu veure, ja sobrepasso les 1999 visites al blog. Us agraeixo molt que passeu per aquí!!! També vull dir-vos que m'encantaria llegir a vegades el que en penseu del que penjo, o alguna cosa, per rebre una mica de feedback, ja que a vegades no és que em senti malament per escriure i no rebre comentaris, però també m'agrada llegir-vos! :) A més els comentaris m'animen a escriure més, perquè d'alguna manera sento que val la pena anar redactant l'experiència.

Ja sé que no sóc una gran escriptora, i que a vegades m'emparro molt a les mussaranyes i canvio de tema facilment i potser no acabo el què he començat... jejeje Però ja sabeu una mica com sóc els que em coneixeu! :)

Avui no ha sonat el despertador, i això ja és un gran què, perquè fa que et prenguis el dia d'una altre manera, encara que pugui ser una mica dur. Però avui tot i ser dur, també he vist alguns dels meus fruits per terres xineses. La meva habitació va abansant i tot i que el fuster m'ha canviat algunes coses, està quedant impresionant, i em sento molt satisfeta de tot com està anant. He felicitat els treballadors per la seva feina! :) M'he sentit una mica com una mare, quan veu el seu primer fill. El primer projecte real que va fent-se a poc a poc. No tinc fotos, el meu jefe m'ha demanat la càmera, i mira... ens hem quedat sense fotos avui.

Després de l'incident d'ahir estic una mica preocupada cada vegada que veig un cotxe de policia, però sé que no passarà res dolent! Però tot i així crec que és una mica normal sentir-me una mica així! :)

Ara vinc de sopar amb gent de l'empresa, i està clar que aquí aprendré moltes coses, i ara estic amb els fulls de pressupostos, i és una merda però s'ha de fer... Agraïria haver fet un curset d'excel abans de marxar, perquè ara ho he de fer tot d'una manera autodidacta, i sento que potser no ho estic fent suficientment bé. Després m'he tingut que plantejar moltes coses, com per exemple que necessito alguns llibres que m'expliquin bé segons quines tècniques, ja que la traducció no sempre és bona, i a vegades es pensen que no entenc res, i no és que no ho entengui, sinó que ells tampoc ho expliquen bé, i em sento una mica malament, i tampoc sé com dir-li, esquè no entenc el que m'expliques, o no m'ho expliques bé i per això no sé de què em parles... Bé, el cas és que he d'aprendre molt i ser molt bona! jajaja Així que bueno, esperem que sigui profitós i que els xinesos puguin estar contents de tenir-me voltant per les seves terres.

Ara sóc a casa, però marxo, la Bea m'espera. Avui sortim, no gaire perquè ens hem de llebar dora, ella té un examen molt important i jo tinc que arreglar coses de l'ultim projecte, que vaig començar però em vaig despistar una mica, i no ho vaig acabar, i tinc que ensenyar-ho acabat... :)

Així que amics, moltes gràcies per seguir-me, i no tingueu vergonya de dir-me algo, sigui bo o dolent! :) Que tot i que les crítiques facin mal a vegades, segur que s'en pot treure alguna cosa bona! Així que una abrassada a tots, i que tingueu un gran dissabte! Jo aviat acabaré el meu... :)

Fins a la propera!

Dia 58

Avui ha sigut un dia flipant... bàsicament per l'incident amb la policia... que de primeres m'ha espantat una mica, però després he decidit posar-me de bon humor, i intentar pendrem-ho com una experiència més.

A veure, no ha estat gaire agradable, veure que de cop el meu primer client s'ha convertit amb un policia malparit... Ja m'enteneu... L'altre dia va venir un home de negocis que havia comprat un pis per la seva filla, per si entrava a la universitat de Tianjin. Va venir amb el seu amic, que va dir que seria la persona que controlaria tot el projecte, perquè ell no vivia a la ciutat... Total... Que avui ens han dit de tornar a quedar, però que no calia que hi hagués en Cheng Cheng (que es diu molt semblant a mi) que com que jo era la dissenyadora no feia falta... Total, que arribem a Huanbohai, i ha aparegut l'amic amb dos amics més... Hem dit, ara venim que anem a buscar una llibreta per apuntar les coses, i l'home ha dit, tranquiles que no fa falta. I ens assentem, i em demanen una altre vegada el passaport... (l'altre vegada ja me l'havien demanat). Total, que m'han ensenyat la placa, i m'han dit que eren de la policia, m'he quedat a quadros. Els hi he dit que anava a buscar el passaport a casa, però han dit que venien amb nosaltres, així que hem anat cap al cotxe, i la Luna ha trucat al jefe, i ha dit que no anéssim cap a casa seva, que l'esperéssim, i que truquéssim a la policia, per si de cas ells no ho eren. Els paios s'han emprenyat, i han sigut super bruscos, intentant pendre-li el telèfon a la Luna perquè no truquéssin a la policia...  Al cap d'una estona, escoltant música, i intentant comunicar-nos amb italià amb la Luna, ha vingut la policia que hem trucat, que ens han fet anar a la comisaria més propera... Allà m'han dut a una sala, on bua!!! m'he espantat una mica si voleu que us digui la veritat... I el paio amb mirava amb un despreci, i s'imaginava com li donarien una medalla per haver-me enganxat amb qualsevol cosa...(cosa que no podia fer)  Quina ràbia de paio! L'altre dia semblava tant simpatic i bona gent, però ja m'enteneu... Pura comèdia... M'han dit que em tenien que dur a una altre comisaria, i el meu passaport encara no estava ni de camí. He contactat amb la Lídia que avui ha descansat del mòbil una estona jejej :) no passa res guapa!! T'estimo igual!!! per aconseguir el telèfon del consulat... però al final hem tingut que buscar per internet des del mobil a veure si el trobabem... Ha arrivat el jefe, que estava tot serio... Jo he petit més per ell, que per mi! Perquè mira... si les coses es poséssin magres, goita, cap a casa i ja esta... però el marrón quedaria per ell, i no crec que s'ho mereixi!

M'estava pixant (sento sonar tant ordinaria) però els nervis... i no em volien deixar pixar, s'han esperat a que no hi hagués ningú al WC per deixar-m'hi anar... dient-me la nostra comisaria és al costat (mentida). Bé, al final els he convencut perquè em deixéssin pixar... el meu somriure màgic m'obre moltes portes! :) Però ens han fet anar cap a l'altre comissaria, al cotxe, per fi, m'he pogut posar amb contacte amb l'embaixada, i els policies s'han començat a estovar, perquè han començat a notar que tenien les de perdre, i que si voliem, els hi podriem tocar nosaltres les pessigolles! Així que m'han deixat de mirar amb despreci, i he aconseguit que em respectéssin. Parlar amb la noia de l'embaixada ha sigut un moment clau, sobretot quan he descobert que era catalana, i m'he pogut expresar còmodament. M'ha relaxat moltíssim, i m'ha donat molta força. Dels nervis m'he oblidat del seu nom, i de veritat, li vull agraïr que em dongués confiança per afrontar amb força la situació. M'ha donat consells, com igual us demanen diners, i s'ha acabat el problema, però com jo sentia que tinc tot dins la norma (ni que la norma sigui la meva), no m'hagués donat la gana de fer servir la frase: pagant sant Pere canta... i quan ens han vingut a buscar per pendre declaració, doncs estava super tranquila i de bon humor. He fet bromes, que algunes no han entès, però FAIG CARA DE DELINQUENT??? Oi que no? Doncs això... que com que no ho sóc, que els bombin!

M'han preguntat de tot... com és que el meu permís de residència és a Beijin, quan cobro, on treballo... Vaja, una entrevista molt llarga. Per començar, el meu permís de residència és a Beijin, perquè a Tianjin si no treballo per una empresa no xinesa, no puc aconseguir-lo, i per tant, per aconseguir el visat, em vaig tenir que empatronar allà. Quan cobro, què té a veure això? però els hi he dit que no cobro... per què? doncs perquè encara no hem fet el contracte, s'han d'aclarir moltes coses, i com ara estic només d'aprenent, doncs no he treballat seriosament (tot i que el que faig sempre és molt seriós). Aquell home tenia que ser el meu primer client, perquè el contracte de veritat comencés.... (jo que ja estava il·lusionada pensant que podia fer un projecte super xulo!) M'han dit que m'he de fer el permís de residència a la ciutat on visc... bé, i m'han dit que sinó dormo a casa, que també he d'avisar a la policia... vamos... que són lo què no hi ha... ni tant sols a casa meva em fan això! què es pensen... que perquè m'ho diguin, aniré a la policia cada vegada que vulgui anar a dormir fora! Ai fills... i em diuen: aquesta és la llei, i és per protegir-te... vamos... què he de fer una vida de recluta segons ells... m'ha semblat una de les lleis més idiotes del món... bé, i com que la trobo super idiota... no la penso cumplir... Bé, per protegir-me... ja em protegeixo jo, no cal que em protegeixin... i menys si ho han de fer d'aquestes maneres! Després de moltes bromes, i de riure molt, perquè ho he trobat super graciós, intentant entendre tot el peripè de que eren els meus clients i tota la pesca... doncs m'han deixat llegir la declaració... Una altre presa de pèl... com a gairebé tots els llocs, moltes vegades escriuen el què els hi dona la gana... vamos, que han posat que tenia un contracte quan cobraba... en fi, moltes coses que ni tant sols havia dit... ni s'hi assemblaven una mica...  els hi he dit que si no ho canviaven, que jo no firmava res, que no tenia gens ni mica de ganes d'emprenyar-me amb ells... Ho he dit tant convencuda, que han començat a canviar tot el què els hi deia... Ha sigut molt còmic... tot canviat, li han fet declarar a la Luna el mateix que he dit jo.... vamos.... Repeat... però ens han dut a una altre sala a fer-ho, on ni m'han donat una cadira per seure... el meu jefe (perquè tot i que no estigui treballant i tingui el contracte, i estigui aprenent, m'agrada dir-li jefe!) mentre estava a la sala on erem nosaltres abans declarant coses també... Quan el poli ha sapigut qui era el jefe, s'ha començat a aplatanar... total que m'han fet unes recomanacions... portar el passaport a sobre sempre, fer el registre a la casa on sóc a cada moment, i tenir el carnet de conduïr xinès, perquè es veu que l'espanyol no funciona a la Xina... Es veu que jo no ho sabia això! :) bé... total que jo li he dit que faré tot el possible per cumplir totes les seves normes. Però que ell és una persona i jo també, que quina vergonya discriminar a la gent per un putu paper... ( i això li he dit, i m'he quedat tant a gust! bufff m'he sentit que en comptes de prendre'm energia, encara me n'han donat més!)

Al final i després de dues hores i mitja, m'han alliberat! I ha sigut breu però intens... tampoc sóc una gran literaria, i m'he deixat moltes coses, però amb lo llarg que ha sigut... (ja sé que hi ha casos pitjors, i espero no trobar-m'hi) podria dir moltes coses! M'han deixat fer fotos del lloc i tot... tenia un llit al despatx, m'ha semblat molt curiós! La sensació de sortir de la policia, entrant pensant que potser et pillen per qualsevol tonteria, i sortir sentint, JO NO HE FET RES DE DOLENT, i per tant no hem pot passar res de dolent... ha sigut molt bonic!

Després hem anat a casa, ens esperava una cosa bona avui! :) Avui teniem reunió de motivació amb tota la gent de l'empresa, i després tots cap a la piscina. Al final d'unes 50 persones, només erem 12 a la piscina. Ha sigut tota una experiència, sobretot per veure que hi havia molta gent que no sabia nedar, però que tot i així han vingut amb el flotador i els manguitos, i han disfrutat un colló! molt divertit, i impresionant veure les cares de felicitat! :) en aquell moment, m'ha donat la sensació que disfrutaven! I ha sigut molt bonic, perquè a vegades em dona la sensació que no disfruten gaire de la vida, sempre preocupant-se per moltes coses, que els hi roben el 90% del seu temps! I en definitiva, notar que si que ho fan, m'ha alleugerat una mica! :) Els xinesos es mereixen ser feliços! :)

 La Nana que ha quedat super guapíssima a la foto! Vaja, és guapissima!

 Quina felicitat! :) 

 Primer li feia vergonya, però després s'hi ha posat bé! :)

El gran Jefe, amb la seva deixeble

Ja veieu doncs, descobrint la Xina intensament! :) Sense parar, i cada dia aprenent més. Valorant més, i sapiguent més què és el que vull. Avui m'he fet una mica més forta, però tot i que l'experiència pugui semblar negativa, m'han fet agafar més ganes de continuar. La Xina no és tant sols el meu camí, sinó caminar al costat d'altres persones, on espero compartir molts moments i experiències. I tot i saber que algun dia els nostres camins es separaran, com sempre, sé que tots ells formaràn part del record dels meus dies! :) 

Una abrassada a tots! I no patiu, de moment no cal patir per res! I com els hi he dit als policies, un home em va llegir la mà, i em va dir que m'esperava una vida molt dolça a partir d'aquell mateix instant, i així ho penso creure! :) I saber això, fa que tot passi millor, i és clar, que hi haurà moments amargs, i durs, però hi ha una balança, i ja sabeu, lo Bo guanyarà a lo dolent. Només cal creure que serà així. 

Amb un somriure, es poden guanyar moltes batalles.

Així que us desitjo que tot i que a vegades sembla que no aixequem cap, que pogueu somriure, perquè el somriure és una de les millors medicines per curar-ho tot. I quan dic tot, és tot! :)

I aquí un grup de personetes personasses que m'han tret moooolts somriures! :) Ja fa 11 mesos d'aquest dia! :) Gràcies per ser a prop tot i ser lluny! Us trobo molt a faltar! :)

Fuck the police

Bé, al final no ha sigut res, però tot i així:

FUCK THE POLICE!

A la nit, explico el dia sencer.

Dies 57 i 58

Buscant al mapa, no sé explicar-vos on he estat. Sé que és a prop d'un lloc anomenat Qijianganfxiang, i que és a uns 155km lluny de Tianjin. Va costar sortir de la ciutat, sobretot perquè sempre he cregut que els GPS són més una nosa que un servei, i més si ja saps on vas... Però hi ha gent a qui li fa il·lusió perdre's amb una màquina que en teoria sap on et porta... 

 Vam veure camps de blat, tots ja daurats, i on vam estar fent fotos! :) Bombolles, gentilesa de la casa, sempre amb un somriure i una mica de imaginació! :) Va ser divertit!

Vam veure bens xinesos, que tenen una cua diferent de la dens bens que tenim voltant per casa! :)

Era tard, i la gana ens apretava! Vam anar a un modest restaurant de poble, molt acollidor i amb gent bona. On ens van indicar una mica on podiem anar a passar la nit, sense pagar. El que voliem era trobar un lloc bonic, on poder veure la lluna. Estava ben ennuvolat fins que a les 2 de la matinada on vam veure la lluna roja que prometien, després de parlar de mooooltes coses amb la Bea, vam anar a dormir contentes, pensant que podriem veure l'eclipse. Ens vam posar l'alarma. A les 3 el cel estava ennuvolat, i nosaltres adormides, i cada deu minuts anava sonant una alarma per anar controlant l'estat del cel... No hi va haver  manera, al final va acabar plovent una mica i tot! :) Una sensació estranya dormir en una tenda a la Xina, sentint i escoltant la natura al nostre costat. Una passada! Llàstima que no vam veure l'ecplipse! Duiem un telescopi i tot! (aquestes fotos no les tinc jo...)

Al matí feia fresca, una passada! Sobretot després d'haver viscut 36ºC durant bastants dies! :) Estavem a uns 25ºC Uauuuu!! :) Aquest era el lloc on vam parar a descansar i compartir una meravellosa nit, tot i els núvols. 

 La Luna dins la tenda, tota adormideta!

La Bea i jo dins la tenda, la millor companya d'aventures! :)

 

També hem tingut un petit susto, doncs ahir voltant per aquests mons de Déu, se'ns va clavar una grapa enorme a la roda, i ens pensavem que estava punxada, però al final no ha sigut res! Un sustet de no res, i una mica de patiment, pensant que ja em veia fent servir el gat a mig camí de tornada...

Després i aprofitant que hi havia bon humor a l'ambient, hem anat a veure les aigües, i hem anat a parar al paradís dels lotus! On hem anat amb barqueta per el bosc flotant! Una passada, i intentant desconectar, encara que a vegades a la Xina és difícil, i més si el telèfon va sonant... 

La Bea és tant maca!  :) Tinc una sort de tenir-la a prop! Quan marxi serà tot tant diferent... 

 

He portat els rems una estoneta! Massa complicat per mi, i feia una ventolera, que basicament, m'ha fet recular tot el que haviem abansat! :)

El Pilot de la barca! :) Un home tot petitonet! M'ha sapigut un greu que remès ell! :( Però és un expert, i tot i ser petitonet, tenia molta força! :)

 

Aquest era el restaurant d'ahir a la nit, i d'avui al migdia

I bé, després de l'experiència, tinc tantes ganes de descobrir més llocs de la Xina! :) És tot tant diferent, i quan surts de la ciutat és tot tant uauu que buff... A la mínima que pugui, m'escapo una altre vegada a on sigui... :) Així que ja veieu, per la Xina va tant bé com sempre, i aguantant una mica algunes coses... perquè a vegades no ens queda cap més remei! :P 

Pd: Crec que l'aire acondicionat del cotxe, perquè me l'han fet obrir, tot i estar totalment en contra... Doncs sembla que m'haurà provocat un refredat... Avui a dormir dora, i a descansar, demà serà un altre dia dur, que començarà dora, però per sort, també hi aniré a dormir dora! :) 

Una abrassada a tothom!!!