La Xina sorprèn, i em sorprèn a mi mateixa, veient que estas fora de casa, però tot i així intentes trobar el teu lloc, una mica com si t'hi juguéssis la vida. Tenir amics a prop és important, doncs sense ells, cada pas que fas és més dificíl. Cada dia sento que parlar xinès serà cosa de dies, i que aviat podré fer saber als xinesos tot el què em passa per el cap! bé... tot no cal, però una part si! :)
I la Bea, és una de les raons per les quals em sento així. Ella diu que parla malament el Xinès, però sap explicar el que hi ha, i uauuu m'animo al seu costat, i fins hi tot m'atreveixo a dir paraules que ja sé, i intento ja dir les primeres coses que vull transmetre; com: jo vull parlar xinès!!! wo yao shuo re yi o no sé com escriure-ho! jajaja és divertit tornar a casa, i sentir que vas aprent, tot i que no sigui a ritme xinès... com a casa, a poc a poc i bona lletra, que no fa mal! :)
Danke Bea!
pd: La meva mare m'ha dit que al setembre començarà a anar a classes d'anglès! que maca!!! :) Oi??? Segur que ho farà molt bé!!! un tresor que tinc!!! :) 我爱你 mama! :)
Pensar no fa gens de mal, tot i que a vegades les conclusions semblin dolentes! :) que no ens prohibeixin fer-ho! :)
Bona nit a tothom!
Àngel de la guarda, dolça companyia, no em deixis ni de nit, ni de dia! :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada