Dia 47 i 48

Com no tinc gaire temps per escriure, us deixo una mica amb les imatges, d'un cap de setmana estupendo sobre rodes per Tianjin.

Vaig trobar casa de la Bea... Podriem dir... Després d'una hora, i perdre'm per lloc que no apareixen en el mapa... ens vam trobar al costat del Lotus. Va ser una nit impresionant! De la qual me'n recordaré sempre! Molta calor, però molt bons sentiments a tot moment. Vaig treure moltes tensions, a cops de música.

 Ballant amb el Miguel

Els tres mosqueteros

Vam anar al Helen's, vam parlar, i després vam anar de festa a una discoteca... Jajaja Com podeu veure, vaig a parar a llocs que normalment per casa, no m'agrada afluentar... :)

Vaig tornar a casa tard, i el cel ja era clar! Que bonic tornar a casa, sentint que vas trobant el teu racó! I poder veure coses impresionants com això:

Ommm

La Luna es va enfadar per la meva hora de tornada a casa, a vegades és com una mare... I no ho entenc gaire, però bueno... Anant fent! 

I després dia bonic rodejat de persones precioses: L'Eduardo, la Lídia i la Raquel. Hem fet una ruta molt bonica, veient llocs macos de Tianjin. Us deixo amb les fotos! :) 

 L'Eduardo a punt de posar-se aloe vera

 La Lídia tant bonica com sempre

La Raquel

Hem visitat el Water parc, i m'ha encantat veure que hi ha un lloc tant agradable a la ciutat on visc. Hi ha una muntanya russa, i un llac enorme, amb illes, i lotus! :) 

 El lotus preciós

Unes quantes ssss

I com avui era el dia del festival del Drac, relacionat amb Confucio, doncs hem menjat amb família, i ha sigut genial, tot i els meus mals de panxes. M'encanta anar a les cases dels xinesos! És un moment molt tendre, on uauu!! flipes!! Molt menjar, i molta hospitalitat! Tinc ganes de parlar Xinès!! La Lídia és una crac!!! 

La Família que ens ha acollit per celebrar el festival del Drac

Moltes gràcies a tots els que heu format part d'aquest cap de setmana. Mama, espero que et valgui tota la informació, ja saps que no cal que et preocupis tant per mi! :) 

Ahh, per cert! tenir cotxe a la Xina és una passada!! 

Lídia!! Quan marxis et trobaré molt a faltar, els dies amb tu, son lluminosos tot i que puguin caure gotes del cel ennuvolat! :) Ets el meu sol xinès!