Dia 59

Hola estimats seguidors, com podeu veure, ja sobrepasso les 1999 visites al blog. Us agraeixo molt que passeu per aquí!!! També vull dir-vos que m'encantaria llegir a vegades el que en penseu del que penjo, o alguna cosa, per rebre una mica de feedback, ja que a vegades no és que em senti malament per escriure i no rebre comentaris, però també m'agrada llegir-vos! :) A més els comentaris m'animen a escriure més, perquè d'alguna manera sento que val la pena anar redactant l'experiència.

Ja sé que no sóc una gran escriptora, i que a vegades m'emparro molt a les mussaranyes i canvio de tema facilment i potser no acabo el què he començat... jejeje Però ja sabeu una mica com sóc els que em coneixeu! :)

Avui no ha sonat el despertador, i això ja és un gran què, perquè fa que et prenguis el dia d'una altre manera, encara que pugui ser una mica dur. Però avui tot i ser dur, també he vist alguns dels meus fruits per terres xineses. La meva habitació va abansant i tot i que el fuster m'ha canviat algunes coses, està quedant impresionant, i em sento molt satisfeta de tot com està anant. He felicitat els treballadors per la seva feina! :) M'he sentit una mica com una mare, quan veu el seu primer fill. El primer projecte real que va fent-se a poc a poc. No tinc fotos, el meu jefe m'ha demanat la càmera, i mira... ens hem quedat sense fotos avui.

Després de l'incident d'ahir estic una mica preocupada cada vegada que veig un cotxe de policia, però sé que no passarà res dolent! Però tot i així crec que és una mica normal sentir-me una mica així! :)

Ara vinc de sopar amb gent de l'empresa, i està clar que aquí aprendré moltes coses, i ara estic amb els fulls de pressupostos, i és una merda però s'ha de fer... Agraïria haver fet un curset d'excel abans de marxar, perquè ara ho he de fer tot d'una manera autodidacta, i sento que potser no ho estic fent suficientment bé. Després m'he tingut que plantejar moltes coses, com per exemple que necessito alguns llibres que m'expliquin bé segons quines tècniques, ja que la traducció no sempre és bona, i a vegades es pensen que no entenc res, i no és que no ho entengui, sinó que ells tampoc ho expliquen bé, i em sento una mica malament, i tampoc sé com dir-li, esquè no entenc el que m'expliques, o no m'ho expliques bé i per això no sé de què em parles... Bé, el cas és que he d'aprendre molt i ser molt bona! jajaja Així que bueno, esperem que sigui profitós i que els xinesos puguin estar contents de tenir-me voltant per les seves terres.

Ara sóc a casa, però marxo, la Bea m'espera. Avui sortim, no gaire perquè ens hem de llebar dora, ella té un examen molt important i jo tinc que arreglar coses de l'ultim projecte, que vaig començar però em vaig despistar una mica, i no ho vaig acabar, i tinc que ensenyar-ho acabat... :)

Així que amics, moltes gràcies per seguir-me, i no tingueu vergonya de dir-me algo, sigui bo o dolent! :) Que tot i que les crítiques facin mal a vegades, segur que s'en pot treure alguna cosa bona! Així que una abrassada a tots, i que tingueu un gran dissabte! Jo aviat acabaré el meu... :)

Fins a la propera!