Dies 52 i 53

Els dies passen ràpid a la Xina. El ritme que repetides vegades he comentat, fa que això sigui possible, i penso: Prefereixo que passi ràpid o que vagi més a poc a poc? La resposta és que... ja està bé que passi ràpid... Ho fa una mica més emocionant i intens... Ja que hi ha coses intenses que no passen... (cosa que el meu pare s'alegra, tot i que diu que l'amor es pot viure de moltes maneres! :) Ha sigut una conversa molt divertida la d'avui! :)

Aguantar el ritme Xinès és dur, i fàcil si tu vols. Com jo vull que sigui fàcil, miro de pendre'm les coses amb calma, i que si algú ha d'exigir de mi, sigui jo mateixa, i no algú altre. Jo sé que vull, i això fa que sàpiga que hi ha uns límits i que si vull traspassar-los puc fer-ho, però amb consciència. Si em deixés endur per la corrent que es porta en aquest país, ja m'hagués enfonsat...  Per tant... Penso, si als Xinesos no els hi agrada el ritme que porto, doncs mala sort... tornaré a casa... però lo bo que ténen els Xinesos, és que alguns saben que no som com ells, i que tenim un altre concepte de viure la vida. Ens agrada disfrutar-la, i preferim ser feliços que ser rics.... I aquesta és la meva perspectiva... prefereixo anar a poc a poc, i viure, que no pas anar rapid, no parar i deixar de viure. Sinó em deixaria matar per el sistema... I passo! :)


Somio amb un món que torna a girar... Per tant... He de viure l'experiència al meu ritme, no al seu.... Ja sé que a vegades alguns es queixen de que la gent quan va a viure a algun lloc no s'adapta, en aquest cas, sé perquè... No ho fem, però no perquè no volguem, sinó perquè el que veiem no ens agrada.... i que jo sàpiga "som lliures" per tant, podem decidir quines coses fem i quines deixem de fer....

Ens hem d'adaptar a un sistema que no ens agrada? Que ens treu de les nostres espectatives de vida bonica? A vegades no sé escriure i espero que em perdoneu, però que pogueu entendre l'escència del que us estic intentant explicar. Què volem a la nostra vida? Aquesta és la pregunta, i la resposta és: Jo vull que la meva vida sigui com jo vull. Estic a la Xina on la gent treballa un 90% de l'estona... (una mica exagerat, però gairebé real...) M'he d'adaptar al seu sistema o he de viure com jo vull? A poc a poc i bona lletra, xino xano... O viure com un xino?  Vale... I ara posem de la gent que ve a Europa, i ve d'una cultura que és completament diferent, i que té uns altres ideals, i que pensen completament diferent que nosaltres... Han de viure com nosaltres? Han de pensar igual? Jo crec que no... Que facin el què vulguin... A veure, sempre parlant des d'un punt ètic... no em refereixo a destruïr les coses... estic parlant de respectar i respectar. Jo respecto la decisió de que els xinesos vulguin treballar tota l'estona, si és això el què volen. Doncs si jo decideixo viure una mica més la vida, suposo que ells ho podràn respectar! :) Uauu... no sé escriure definitivament!!!

Bé, és dissabte, les 11 de la nit, i estic a casa, treballant com un xinès... M'adapto, però sé que això no és el que voldré sempre! :) S'entèn millor així? I si, aprofito la meva pausa per explicar-vos elque em passa per el cap, perquè es bo treure el que se sent de tant en tant... Que dins a vegades fa una mica de.... mal no seria la paraula exacta... sino que cou... Sé el que vull, i sé que vull aprendre, però sé que vull que el camí no sigui dur tota l'estona, i més si tinc la possibilitat d'escollir de que sigui així... :)

Au!!!

Dies 52 i 53, treballant, i reflexionant... Viure també és important! :)