A veure, no ha estat gaire agradable, veure que de cop el meu primer client s'ha convertit amb un policia malparit... Ja m'enteneu... L'altre dia va venir un home de negocis que havia comprat un pis per la seva filla, per si entrava a la universitat de Tianjin. Va venir amb el seu amic, que va dir que seria la persona que controlaria tot el projecte, perquè ell no vivia a la ciutat... Total... Que avui ens han dit de tornar a quedar, però que no calia que hi hagués en Cheng Cheng (que es diu molt semblant a mi) que com que jo era la dissenyadora no feia falta... Total, que arribem a Huanbohai, i ha aparegut l'amic amb dos amics més... Hem dit, ara venim que anem a buscar una llibreta per apuntar les coses, i l'home ha dit, tranquiles que no fa falta. I ens assentem, i em demanen una altre vegada el passaport... (l'altre vegada ja me l'havien demanat). Total, que m'han ensenyat la placa, i m'han dit que eren de la policia, m'he quedat a quadros. Els hi he dit que anava a buscar el passaport a casa, però han dit que venien amb nosaltres, així que hem anat cap al cotxe, i la Luna ha trucat al jefe, i ha dit que no anéssim cap a casa seva, que l'esperéssim, i que truquéssim a la policia, per si de cas ells no ho eren. Els paios s'han emprenyat, i han sigut super bruscos, intentant pendre-li el telèfon a la Luna perquè no truquéssin a la policia... Al cap d'una estona, escoltant música, i intentant comunicar-nos amb italià amb la Luna, ha vingut la policia que hem trucat, que ens han fet anar a la comisaria més propera... Allà m'han dut a una sala, on bua!!! m'he espantat una mica si voleu que us digui la veritat... I el paio amb mirava amb un despreci, i s'imaginava com li donarien una medalla per haver-me enganxat amb qualsevol cosa...(cosa que no podia fer) Quina ràbia de paio! L'altre dia semblava tant simpatic i bona gent, però ja m'enteneu... Pura comèdia... M'han dit que em tenien que dur a una altre comisaria, i el meu passaport encara no estava ni de camí. He contactat amb la Lídia que avui ha descansat del mòbil una estona jejej :) no passa res guapa!! T'estimo igual!!! per aconseguir el telèfon del consulat... però al final hem tingut que buscar per internet des del mobil a veure si el trobabem... Ha arrivat el jefe, que estava tot serio... Jo he petit més per ell, que per mi! Perquè mira... si les coses es poséssin magres, goita, cap a casa i ja esta... però el marrón quedaria per ell, i no crec que s'ho mereixi!
M'estava pixant (sento sonar tant ordinaria) però els nervis... i no em volien deixar pixar, s'han esperat a que no hi hagués ningú al WC per deixar-m'hi anar... dient-me la nostra comisaria és al costat (mentida). Bé, al final els he convencut perquè em deixéssin pixar... el meu somriure màgic m'obre moltes portes! :) Però ens han fet anar cap a l'altre comissaria, al cotxe, per fi, m'he pogut posar amb contacte amb l'embaixada, i els policies s'han començat a estovar, perquè han començat a notar que tenien les de perdre, i que si voliem, els hi podriem tocar nosaltres les pessigolles! Així que m'han deixat de mirar amb despreci, i he aconseguit que em respectéssin. Parlar amb la noia de l'embaixada ha sigut un moment clau, sobretot quan he descobert que era catalana, i m'he pogut expresar còmodament. M'ha relaxat moltíssim, i m'ha donat molta força. Dels nervis m'he oblidat del seu nom, i de veritat, li vull agraïr que em dongués confiança per afrontar amb força la situació. M'ha donat consells, com igual us demanen diners, i s'ha acabat el problema, però com jo sentia que tinc tot dins la norma (ni que la norma sigui la meva), no m'hagués donat la gana de fer servir la frase: pagant sant Pere canta... i quan ens han vingut a buscar per pendre declaració, doncs estava super tranquila i de bon humor. He fet bromes, que algunes no han entès, però FAIG CARA DE DELINQUENT??? Oi que no? Doncs això... que com que no ho sóc, que els bombin!
M'han preguntat de tot... com és que el meu permís de residència és a Beijin, quan cobro, on treballo... Vaja, una entrevista molt llarga. Per començar, el meu permís de residència és a Beijin, perquè a Tianjin si no treballo per una empresa no xinesa, no puc aconseguir-lo, i per tant, per aconseguir el visat, em vaig tenir que empatronar allà. Quan cobro, què té a veure això? però els hi he dit que no cobro... per què? doncs perquè encara no hem fet el contracte, s'han d'aclarir moltes coses, i com ara estic només d'aprenent, doncs no he treballat seriosament (tot i que el que faig sempre és molt seriós). Aquell home tenia que ser el meu primer client, perquè el contracte de veritat comencés.... (jo que ja estava il·lusionada pensant que podia fer un projecte super xulo!) M'han dit que m'he de fer el permís de residència a la ciutat on visc... bé, i m'han dit que sinó dormo a casa, que també he d'avisar a la policia... vamos... que són lo què no hi ha... ni tant sols a casa meva em fan això! què es pensen... que perquè m'ho diguin, aniré a la policia cada vegada que vulgui anar a dormir fora! Ai fills... i em diuen: aquesta és la llei, i és per protegir-te... vamos... què he de fer una vida de recluta segons ells... m'ha semblat una de les lleis més idiotes del món... bé, i com que la trobo super idiota... no la penso cumplir... Bé, per protegir-me... ja em protegeixo jo, no cal que em protegeixin... i menys si ho han de fer d'aquestes maneres! Després de moltes bromes, i de riure molt, perquè ho he trobat super graciós, intentant entendre tot el peripè de que eren els meus clients i tota la pesca... doncs m'han deixat llegir la declaració... Una altre presa de pèl... com a gairebé tots els llocs, moltes vegades escriuen el què els hi dona la gana... vamos, que han posat que tenia un contracte quan cobraba... en fi, moltes coses que ni tant sols havia dit... ni s'hi assemblaven una mica... els hi he dit que si no ho canviaven, que jo no firmava res, que no tenia gens ni mica de ganes d'emprenyar-me amb ells... Ho he dit tant convencuda, que han començat a canviar tot el què els hi deia... Ha sigut molt còmic... tot canviat, li han fet declarar a la Luna el mateix que he dit jo.... vamos.... Repeat... però ens han dut a una altre sala a fer-ho, on ni m'han donat una cadira per seure... el meu jefe (perquè tot i que no estigui treballant i tingui el contracte, i estigui aprenent, m'agrada dir-li jefe!) mentre estava a la sala on erem nosaltres abans declarant coses també... Quan el poli ha sapigut qui era el jefe, s'ha començat a aplatanar... total que m'han fet unes recomanacions... portar el passaport a sobre sempre, fer el registre a la casa on sóc a cada moment, i tenir el carnet de conduïr xinès, perquè es veu que l'espanyol no funciona a la Xina... Es veu que jo no ho sabia això! :) bé... total que jo li he dit que faré tot el possible per cumplir totes les seves normes. Però que ell és una persona i jo també, que quina vergonya discriminar a la gent per un putu paper... ( i això li he dit, i m'he quedat tant a gust! bufff m'he sentit que en comptes de prendre'm energia, encara me n'han donat més!)
Al final i després de dues hores i mitja, m'han alliberat! I ha sigut breu però intens... tampoc sóc una gran literaria, i m'he deixat moltes coses, però amb lo llarg que ha sigut... (ja sé que hi ha casos pitjors, i espero no trobar-m'hi) podria dir moltes coses! M'han deixat fer fotos del lloc i tot... tenia un llit al despatx, m'ha semblat molt curiós! La sensació de sortir de la policia, entrant pensant que potser et pillen per qualsevol tonteria, i sortir sentint, JO NO HE FET RES DE DOLENT, i per tant no hem pot passar res de dolent... ha sigut molt bonic!
Després hem anat a casa, ens esperava una cosa bona avui! :) Avui teniem reunió de motivació amb tota la gent de l'empresa, i després tots cap a la piscina. Al final d'unes 50 persones, només erem 12 a la piscina. Ha sigut tota una experiència, sobretot per veure que hi havia molta gent que no sabia nedar, però que tot i així han vingut amb el flotador i els manguitos, i han disfrutat un colló! molt divertit, i impresionant veure les cares de felicitat! :) en aquell moment, m'ha donat la sensació que disfrutaven! I ha sigut molt bonic, perquè a vegades em dona la sensació que no disfruten gaire de la vida, sempre preocupant-se per moltes coses, que els hi roben el 90% del seu temps! I en definitiva, notar que si que ho fan, m'ha alleugerat una mica! :) Els xinesos es mereixen ser feliços! :)
La Nana que ha quedat super guapíssima a la foto! Vaja, és guapissima!
Quina felicitat! :)
Primer li feia vergonya, però després s'hi ha posat bé! :)
El gran Jefe, amb la seva deixeble
Ja veieu doncs, descobrint la Xina intensament! :) Sense parar, i cada dia aprenent més. Valorant més, i sapiguent més què és el que vull. Avui m'he fet una mica més forta, però tot i que l'experiència pugui semblar negativa, m'han fet agafar més ganes de continuar. La Xina no és tant sols el meu camí, sinó caminar al costat d'altres persones, on espero compartir molts moments i experiències. I tot i saber que algun dia els nostres camins es separaran, com sempre, sé que tots ells formaràn part del record dels meus dies! :)
Una abrassada a tots! I no patiu, de moment no cal patir per res! I com els hi he dit als policies, un home em va llegir la mà, i em va dir que m'esperava una vida molt dolça a partir d'aquell mateix instant, i així ho penso creure! :) I saber això, fa que tot passi millor, i és clar, que hi haurà moments amargs, i durs, però hi ha una balança, i ja sabeu, lo Bo guanyarà a lo dolent. Només cal creure que serà així.
Amb un somriure, es poden guanyar moltes batalles.
Així que us desitjo que tot i que a vegades sembla que no aixequem cap, que pogueu somriure, perquè el somriure és una de les millors medicines per curar-ho tot. I quan dic tot, és tot! :)
I aquí un grup de personetes personasses que m'han tret moooolts somriures! :) Ja fa 11 mesos d'aquest dia! :) Gràcies per ser a prop tot i ser lluny! Us trobo molt a faltar! :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada