Ahir a la tarda vaig contactar amb els Bascos, i vam anar a sopar junts. Vam riure molt i molt, i després vam anar al Helens a beure una birreta. I finalment a la perdició del Mayflower, i la seva barra lliure, per el modest preu de 70 kuais.... una perdició, que pot fer que acabis tornant a les 9 del matí a casa. La nit, ha quedat una mica borrosa. A les 9 arrivaba a casa, amb el taxi. I feia dies que tenia moltes ganes d'explotar però fins avui no m'ha sortit, i crec que encara he de petar més. Ja fa 175 dies que sóc fora de casa, i això és el màxim que he estat lluny de la meva família i molta gent a qui estimo, i avui he plorat, perquè em moria de ganes d'estar entre els brassos de la meva mare, i veure el meu pare somriure al meu costat a l'hora de sopar, i també discutir amb el meu germà.... I encara queda molt. Encara queden 75 dies més per poder-ho viure... I se'm fa tant lluny, tot i saber que el temps passa ràpid a la Xina.
M'agrada aquesta foto! Un viatge a Barcelona :)
M'he posat a treballar, just després, per acabar el plànol.... i quan he acabat, he demanat permís per anar a dormir, tot i que ha estat breu, ha ajudat bastant, i les dues dutxes han fet que em mantingui desperta, però ja no crec que aguanti gaire més temps desperta. Avui per sopar hi haurà kelogs amb yogurt, fa mandra posar-se a cuinar ni que sigui un plat de pasta... Hem posaré una peli de fons, mentre em quedaré clapada... i demà serà un altre dia, un altre dillluns a la xina. I el meu 9è dia consecutiu treballant. El dia 24 hem d'estar a Hong Kong. En aquest viatge també tindré la sort de visitar un altre indret de la Xina, que com de costum no recordo el nom.... estaré uns quans dies mig de relax, i suposo que això compensarà tots aquests dies sense parar.
Bueno, espero que hagueu tingut un cap de setmana bonic. Jo avui trobo a faltar sentir que estic a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada