Ahir a la feina no hi va haver res a fer, així que em vaig passar el matí repassant xinès, i la tarda mirant pelis amb la Lyn. No podiem sortir del curro, però al no tenir res a fer, decidim veure pelis amb anglès per aprendre nou vocabulari. Vam veure Troya ( mitja hora de 3 hores de peli, em vaig fregir al sofà!) i després vam veure les Aventures d'en Guillibert! :) jejeje Em va agradar molt! :)
Després tenia gana, i fa dies que arrossegava les ganes de menjar una pizza de les bones! :) I com que feia un mes que no posava els peus a la Tratoria, un dia és un dia! :) Així que vam anar a menjar unes bones pizzes amb la Marcia i en Jujingui, que no volia que jo pagués el sopar... Li vaig dir com li he dit mil cops: Jo no sóc una noia Xinesa! I el vam disfrutar molt!!! :) encara en tinc una miqueta que va sobrar ahir! :) En Jose ens va cuidar molt! i ahir vaig coneixer en Marco, un italià també fascinat per el Drum and Bass, a veure si ara junts trobem alguna cosa! :)
Després era tard, i n'hi ha que treballavem així que vam anar a dormir. Ahir vaig fer una excepció i no vaig dormir a casa. Vaig anar a un dels Huttongs de Tianjin. I aquest cop no ha estat una visita fugaç, sinó que m'he impregnat. Anar a un Huttong i viure'l es viure la realitat de milers o milions de persones a la Xina. I tot i que només ha sigut un dia, m'ha agradat ser allà. La casa era una habitació, cuina, llit, armari tot posat en una caixeta petita, i acollidora. Primer em vaig quedar impactada, era encara més petita que l'altre casa que vaig visitar en un altre Huttong. Mica mica em vaig sentir còmode, lo que més em preocupava era tenir ganes d'anar al WC a mitja nit, o tenir un atac de mal de panxa, i passar-ho immensament malament, per haver d'anar al WC del huttong, que en aquest cas, i no com l'altre feia molta pudor!!! però no ha anat malament. El llit era una planxa de fusta, amb un llençol una mica més gruixut que de costum, i era una mica tobet! :) He dormit molt bé, he sentit ploure i tronar. I no he passat gens de fred, fins hi tot he notat un moment que em queia la gota de suor del fron.
A les 7 sonava el despertador, i el meu estomac també. Hem feia mal de panxa. I vull dir que agraeixo molt haver passat 3 nits de la meva vida a la Torre dels Frares, perquè sinó avui no hagués sigut tant bonic despertar-se. M'he vestit i he caminat per els carrers, que tot just es despertaven. Carrers plens de bonys. Hi havia una mica de boira, i tot i que no és lo més bonic del món que he vist, la sensació que tenia era de Uauu! :) La gent anava cap a treballar com jo, amb bicicletes i motos, que cada cop que passaven per els bonys del terra se sentia un cataclack! :) Ningú m'ha mirat, tots anavem adormits. I per fi, no m'he sentit cap extranya.
M'hagués agradat tenir la càmera, però encara no ha arribat.... Una pena, perquè haguéssin sortit boniques sense que la fotografa sigui bona! :)
I ara Bon dia altre cop. Després d'arribar a casa, comença la meva realitat quotidiana del dia 170....
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada