Encara que no faci ni un mes que he arribat a casa, han passat moltes coses. No puc queixar-me de la tornada que he tingut. Visc a casa de la meva mare, i el meu pare, i el meu germà. Tots quatre de nou sota el mateix sostre. És molt emocionant.... després de viure en 500m2 jo sola.... doncs fer-se la idea de que hi ha 3 persones més.... Alguns sabreu de què us parlo.
També vaig tenir la sort d'entrar a un curs de monitora d'educació ambiental, i és una passada! "el cole" és al bosc, i fem classe al carrer, i és tota una altre experiència que hem fa sentir viva. I potser això i que l'Eli estigui al costat per compartir l'experiència, fa que la vida sembli menys dura! :) I que no tenir feina, ni diners, doncs sigui algo que tampoc m'afecti gaire.... I quan m'afecta dic: Què has fet a la teva vida? I la simple resposta de dir: viure-la de la manera que he volgut, doncs em fa somriure! :)
Xina ha format part de la meva vida, i hi segueix sent, doncs és impossible borrar-ho, sempre ens emportem coses bones, encara que a vegades costa reconeixer-ho. Deixo aquest blog, i qui sap, potser n'obriré un altre.... Vaja... n'estic segura! :) Potser una mica més aburrit, però per la memòria històrica que deixaré als meus fills, i als meus nets! :)
M'ha encantat compartir amb vosaltres un trosset de la meva experiència. Evidentment hi ha coses que es queden per mi, i també coses que no he pogut explicar fins arrivar a casa, per no preocupar a la gent que m'estima! :) MOLTES GRÀCIES per ser a l'altre costat, sense vosaltres, tot i que potser només sigueu 5 persones, el meu blog no tindria massa sentit! :)
Mil abrassades! :)
I us deixo amb un recull de fotos que he fet per vosaltres, i cal dir, que la camera es va trencar a mitja experiència, així que falten moltes coses! :)
L'avió que vaig agafar per anar
El primer restaurant on vaig anar
Per sort, només el vaig tenir que fer servir per pixar
El lloc on vam anar a fer-nos els massatges als peus
L'hort quan encara no estava verdet
l'habitació abans de ser dissenyada
Amb el gos del Mr Yan
Al mateix restaurant que vam anar el primer cop... Per sort, no ho vaig provar mai!
Companyes d'aventures
Hotpot
Amb la Lídia! :)
Davant la ciutat prohibida
Xinesos en situació habitual
Al karaoke la primera vegada
l'edifici on feiem les classes de xinès! liuxuesheng
On hi ha totes les bicicletes, el lloc on hem van posar la meva tercera multa
El primer sopar a casa me germana
Amb l'Anjing al seu cotxe! :)
El nas del Dario! :) I en Dario clar...
Amb la profe Anna que se'n va anar a Australia
De festa amb el Miguel i la Bea
Al restaurant Kung Fu novel amb els de la feina
Amb els de la feina a la piscina, pase de modelitos! :P
La Bea amb la Txiripaja er
Miss China i Mr Yan
Sopar deliciós a casa la Valeria (graccie)
El primer dia que vam veure el Mar a la Xina!
El principi de la setmana de convivència amb en Haoyang
..Un dels examens suspesos....
El dia que els bombers van venir a treure un rusc d'abelles, que no van eliminar mai. Els bombers Xinesos no són tant guapos! :P
El Christian i el dia al parc d'atraccions.
Amb la Rosa i la Judit per l'Skype! :)
Fent pressupostos damunt del cotxe! :)
De camí el districte italià
Quan tot era buit, i només van quedar senyals de pau
Els amics d'Euskadi
El dia que vaig veure el mar des de la muralla xina
El meu fratelo
Fent el mural que ens va costar gairebé 4 mesos
l'últim dia que vaig veure el Christian, i vam resar junts
l'últim cap de setmana amb la Bea a Beijing
11 de setembre
La mare de la Liu shuang
El meu primer espectacle a la Xina
Amb la madrastra del conte
A Lamma amb en Chris
HK i la muntanya amb el Buda
El Howard que vol anar a Harvard
Randall
El dia del meu aniversari, quan hem vaig refugiar al WC quan hem vaig posar a plorar perquè trobava a faltar a la meva familia i els meus amics d'Europa.
Amb en Miguel l'última festa oficial.
A punt de tornar a Tianjin, a afrontar el final del conte
La Cheng Lin i el futbolista brasilero que ara no em surt el nom
El dia que vaig ser Amelié per Tianjin
El futur pare!!! :)
Festetes! :)
El Pedro ojos azules y brasileño
L'Oksana i la Chen Lin el dia de l'Strogonow
Els Chefs de l'Strogonof, la Marcia i el Vinicius
I la mà que es va ferir i va fer que no poguessim cantar junts als carrers de la ciutat
M'agrada molt aquest resum fotogràfic! Segur que l'experiència a la Xina ha estat molt enriquidora! M'alegro de que tornis a estar per terres colomines! Un petó ben fort, ens veiem :)
ResponElimina