La zona dels 100 llacs amb lotus o platja

Com és millor veure l'eclipsi més cap a l'est, potser canviem de destí! :) a última hora! :)

Els dos llocs em semblen bé per sortir de la ciutat i veure coses diferents de la Xina! :)

Al proper post, hi haurà fotos! :)

Dia 56

Crec que ja tenim nou interpret! :)

Demà me'n vaig a veure el mar xinès!!! M'han dit que no és gaire maco de la part on anem, però bueno... el cas és que sortirem de la ciutat! :)

(ja sé que fa dies que no penjo fotos, hem sap molt greu, però, no en faig gaires ultimament, o no tinc temps d'enxufar la càmera...)

Bon dia a tothom!!!

Buscant un lloc per acampar

Hem sembla algo molt difícil, buscar per mi mateixa un lloc on passar la nit al ras, per poder veure com la lluna queda eclipsada per el sol. O millor dit, eclipsada per la terra...

Estic molt emocionada, però trobar el lloc adecuat es fa difícil sense entendre res de Xinès, i veient el poc entusiasme de la gent xinesa que em vol acompanyar a l'aventura, esperant que sigui jo, qui trobi un lloc perfecte per poder veure, no sé si la totalitat, però si almenys part d'aquest magnífic esdeveniment.

Així doncs, demà molt provablement, no actualitzi el meu blog, ja que si sóc prou afortunada, podré gaudir d'una gran companyia mirant el cel, que espero que sigui clar a la Xina!

Dia 55

Després de 14 hores relacionades amb la feina, una Tsingtao és una bona medicina! :) I amb bona companyia millor! :)

Que tingueu un bon dia!! sento ser breu... però fa massa calor per concentar-se a escriure quelcom amb una mica de sentit!!

pd: divendres hi ha una festa a la piscina d'empresa... ejem ejem... m'han dit que ningú portarà bikini, així que avui m'he adjudicat un banyador... de pas... unes ulleres d'aigua, gorro de piscina i una tovallola!

pd 2: Per el motiu de que dimecres dia 15 hi ha un eclipsi de lluna total, que podrà ser vist des de la Xina, m'he adjudicat un sac de dormir, i una esterilla! Farem un viatge curt al bosc, lluny de la ciutat, per disfrutar d'una nit màgica al so del silenci, sota les estrelles, veient un moment uau!! :) Quines ganes!!!

Dia 54

Treballar i treballar, però de tant en tant et treuen un somriure. Avui arribat des de Londres, per la mà del Marc, que no podia dormir! :) M'ha encantat compartir una estoneta amb tu!! :)

Després continuar treballant, fins que els rajos de sol han fet que tingui una pausa, migdiada, i tornem-hi! Això és un no parar, una gran escola! :) I després a un sopar d'empresa, per veure com és una de les sel·leccionades per la feina de traductora. Un sopar a un restaurant fashon, on per primera vegada a la Xina, m'he sentit que volia menjar més... Ja sabeu, plats fashons, amb poc menjar... Poca teca, i molta gana... I ara a continuar amb els plànols... Pim pam...

I demà a les 8:30 peus al mercat, per comprar material! :) Uauu!!! El que em compensa, és saber que d'aqui dues setmanes hi ha un festival de Drum'n'bass a Beijing, i que espero poder tenir festa, per ballar com una boja entre els xinesos! :)

Una abrassada de diumenge treballador, de treballar com una xina... :) Això és la Xina doncs... :)

 Habitació per uns avis Xinesos! :)

 El color arròs no és el meu fort...

Els mosquits i l'acupuntura

Si algú no m'hagués dit mai que els mosquits et picaven per ajudar-te, aguantar les picades seria una tortura. Jo des de fa uns anys, m'ho prenc com una teràpia, que hem piquen perquè tingui més salut. 

I sort d'això, les 3 picades del mosquit gegant d'ahir a la nit, ja gairebé han desaparegut, deixant pas a un sentiment de sentir-me sana. Un placebo, però quans placebos ens fan sentir millor?

Sana sana culito de rana, sino sana hoy sanará mañana! :) Els petons que ho curen tot! :) Els placebos, ens demostren que el nostre cos, pot sentir-se millor sense tanta química perjudicial per el nostre cos! :) Tant sols cal creure en què ens posarem millor, i si realment ho creiem, moltes vegades funciona! :)

I l'alegria és una de les millors medicines! :) Així que a somriure! :)

Una abrassada, amb un somriure ben gran! I tot i seguir treballant, estic contenta! :) Les picades han fet el seu efecte! :)

Per cert, us deixo amb la imatge d'ahir! Gràcies Nialets per fer-me riure!! :)

Que sexiss!! :) 
Jo crec que el Jan feia una patadeta! :) El Josep Lluís... ejem ejemm 

Dies 52 i 53

Els dies passen ràpid a la Xina. El ritme que repetides vegades he comentat, fa que això sigui possible, i penso: Prefereixo que passi ràpid o que vagi més a poc a poc? La resposta és que... ja està bé que passi ràpid... Ho fa una mica més emocionant i intens... Ja que hi ha coses intenses que no passen... (cosa que el meu pare s'alegra, tot i que diu que l'amor es pot viure de moltes maneres! :) Ha sigut una conversa molt divertida la d'avui! :)

Aguantar el ritme Xinès és dur, i fàcil si tu vols. Com jo vull que sigui fàcil, miro de pendre'm les coses amb calma, i que si algú ha d'exigir de mi, sigui jo mateixa, i no algú altre. Jo sé que vull, i això fa que sàpiga que hi ha uns límits i que si vull traspassar-los puc fer-ho, però amb consciència. Si em deixés endur per la corrent que es porta en aquest país, ja m'hagués enfonsat...  Per tant... Penso, si als Xinesos no els hi agrada el ritme que porto, doncs mala sort... tornaré a casa... però lo bo que ténen els Xinesos, és que alguns saben que no som com ells, i que tenim un altre concepte de viure la vida. Ens agrada disfrutar-la, i preferim ser feliços que ser rics.... I aquesta és la meva perspectiva... prefereixo anar a poc a poc, i viure, que no pas anar rapid, no parar i deixar de viure. Sinó em deixaria matar per el sistema... I passo! :)


Somio amb un món que torna a girar... Per tant... He de viure l'experiència al meu ritme, no al seu.... Ja sé que a vegades alguns es queixen de que la gent quan va a viure a algun lloc no s'adapta, en aquest cas, sé perquè... No ho fem, però no perquè no volguem, sinó perquè el que veiem no ens agrada.... i que jo sàpiga "som lliures" per tant, podem decidir quines coses fem i quines deixem de fer....

Ens hem d'adaptar a un sistema que no ens agrada? Que ens treu de les nostres espectatives de vida bonica? A vegades no sé escriure i espero que em perdoneu, però que pogueu entendre l'escència del que us estic intentant explicar. Què volem a la nostra vida? Aquesta és la pregunta, i la resposta és: Jo vull que la meva vida sigui com jo vull. Estic a la Xina on la gent treballa un 90% de l'estona... (una mica exagerat, però gairebé real...) M'he d'adaptar al seu sistema o he de viure com jo vull? A poc a poc i bona lletra, xino xano... O viure com un xino?  Vale... I ara posem de la gent que ve a Europa, i ve d'una cultura que és completament diferent, i que té uns altres ideals, i que pensen completament diferent que nosaltres... Han de viure com nosaltres? Han de pensar igual? Jo crec que no... Que facin el què vulguin... A veure, sempre parlant des d'un punt ètic... no em refereixo a destruïr les coses... estic parlant de respectar i respectar. Jo respecto la decisió de que els xinesos vulguin treballar tota l'estona, si és això el què volen. Doncs si jo decideixo viure una mica més la vida, suposo que ells ho podràn respectar! :) Uauu... no sé escriure definitivament!!!

Bé, és dissabte, les 11 de la nit, i estic a casa, treballant com un xinès... M'adapto, però sé que això no és el que voldré sempre! :) S'entèn millor així? I si, aprofito la meva pausa per explicar-vos elque em passa per el cap, perquè es bo treure el que se sent de tant en tant... Que dins a vegades fa una mica de.... mal no seria la paraula exacta... sino que cou... Sé el que vull, i sé que vull aprendre, però sé que vull que el camí no sigui dur tota l'estona, i més si tinc la possibilitat d'escollir de que sigui així... :)

Au!!!

Dies 52 i 53, treballant, i reflexionant... Viure també és important! :)