Dia 134

Va ser dimarts.

Com de costum vam treballar tot el dia, fent plànols d'un restaurant, i entretenint-me pintant la paret i fent recerca de bones imatges! :)

Després vam anar amb les nenes (interprets) al super a comprar coses per casa, i sobretot coses per esmorzar! :) a la Xina si no comences amb un bon esmorzar, tot es fa més dur, així que és una estona que hem dedico a mi, i a cuidar-me, i cereals, plàtan, mírtils i yogurt és el meu primer àpat del dia, i normalment al jardí! :)

Després teniem sopar d'empresa a l'estudi... Ens van preguntar què voliem menjar... van dir que cuinarien, però quan vam veure les patates de bossa, talls d'embutit i coses xines que no requerien cuina previa, em va saber greu, no haver estat jo qui fes un sopar per 15 persones....

Abans però vam estar parlant amb la Valeria acompanyades d'un vi fet a Tianjin, parlant de coses molt més profundes què la feina, i va ser un moment molt tendre, recordant coses del nostre passat, i les persones que han format part de la nostra vida, i que malauradament han marxat al cel. Va ser bonic, i tendre. Feia falta! :)

Després vam sopar... jo no gaire bé, perquè no em venia massa de gust menjar un sopar de supermercat, fet amb poc amor... però vaig omplir l'estomac, i s'esperava una nit mig llarga. Va venir l'Scarlet, i després de veure lo bé que m'enten la nova interpret i els pocs problemes de comunicació que hi ha, doncs em va posar una mica de mal rollo, veient com altre vegada les seves traduccions eren dolentes... Fent que en Han Jie fes una recerca sobre un noi xinès de la companyia, i resulta que va fer una recerca equivocada d'un home que ja sabia que tenia dona i fills.... El noi en questió és molt bonic, i té un somriure que transmet pau i tranquilitat, i que sense voler m'ha fet sentir còmode de treballar amb ell. Quan el jefe va saber que volia saber informació d'un noi que treballa a l'obra, de paleta, i director de projectes, es va comportar d'una manera molt lletja... Doncs a la Xina hi ha molta diferenciació entre classes, i va dir que no era una persona bonica... per el simple fet que la seva feina no és d'inteligència sinó de treball manual i d'esforç.... A vegades em toca molt els collons aquestes diferencies que fan entre ells, tractant amb poc respecte a la gent que té feines diferents a les seves, com per exemple, no parlen amb la gent que treballa netejant, o són super poc respectuosos amb la gent que treballa a l'obra. Personalment parlo amb tothom, i saludo amb els meus millors somriures a tothom a qui veig. I les dones de la neteja de Huanbohai totes em saluden amb un somriure també, contentes de que algú no les tracti malament amb la mirada.... :) Sense elles, els llocs estarien moooolt bruts! I sense la gent que treballa a la construcció, els projectes que fem a l'empresa, no es construirien! Així que em sembla de molt mala educació que els tractin tant malament.... És tonto, perquè treballa a la construcció.... Però jo podria dir, que ell és molt més intel·ligent, perquè entén els meus plànols sense parlar! :)

Bueno, total que al final el sopar es va acabar, i estaven bebent, i  a les 12 jo ja n'estava farta de veure com parlaven de coses que en aquell moment no tenia ganes d'escoltar, com que els petits detalls no conten, sinó que el que compta és el resultat.... però el que deia jo, és que sense els petits detalls, el resultat no pot ser bo! :) El meu jefe hauria d'aprendre anglès i s'adonaria que la comunicació no és tant fàcil com li sembla, i que els petits detalls són el que fan que les persones que no tenim una llengua materna comuna, ens sigui més difícil fer-nos entendre.

Al final al llit, em vaig estirar, i em rodava el cap... vaig fer una trucada molt lluny de la Xina, i va ser bonic escoltar la veu d'un amic, després de mesos de no tenir comunicació per veu! :) Kiitos Paljon for the patience!! :)

I això va ser el dimarts! :)