Ja té raó l'Anabel quan diu que m'ha tocat jugar el Cuc-amagar més gran de la Història! :) Així que torno a parar... :) (gràcies guapa!!!! :) )
Ahir va ser un dia interessant, ralladot i tot això, però quan tornava cap a casa amb la música super forta, i cantant com una boja, el que havia fet que em ratllés tot el dia, es va esfumar, i quan vaig arribar a casa, i vaig llegir lo del cuc-amagar, encara em vaig sentir millor! :)
Nialets us trobo molt a faltar!!!! :)
Vaig a viure el dimecres! :) A veure què ens espera! :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada