Dia 152

Viatge a l'Aventura amb l'Igor.

Tot i que vam dormir poc, ens vam poder despertar sense massa problemes! :) I vam anar a buscar la jaqueta i música en heuskera, per el viatge. Ens vam posar direcció al nord per la costa, per arribar al costat de Qinhuangdao, a Shanhaiguan, a la provincia d'Hebei.

A mesura que anavem avançant per la costa, el cel s'anava aclarint, i la temperatura a pujar, i al final després de gairebé 5 mesos a la Xina, vaig veure muntanyes! Potser no eren lo més impresionant del món, però després de viure a la zona més plana de tota la Xina, veure muntanyetes, va ser una passada! I al final quan estavem ben aprop, vam veure la muralla Xina com s'enfilava per la muntanya! Uauuu!!!

No sabiem ben bé com arribar allà, perquè les instruccions estaven gairebé totes en xinès.... Vam anar a menjar abans de posar-nos a l'aventura, eren les 2 del migdia i encara no haviem menjat res...
Després vam anar direcció a la primera part de la muralla Xina, la més propera al Mar! :) I vam veure la primera porta, però la muralla xina encara la veiem de lluny i no la podiem trepitjar!!! Així que aquell tros, tot i que l'entrada era bastant cara, vam marxar ràpid per trobar la muralla Xina que era lo que teniem més ganes de veure! :)

I al final hi vam arribar! :)

 A la Muralla Xina

Con Igor de Fondo! 

Vam pujar per telesilla, i no hi havia gairebé ningú! I tenint en compte el munt de gent que hi ha a la Xina, és tot un luxe! des de la muralla es podia veure el mar! I un llac, i un bosc preciós, muntanyes al fons! Res a veure amb el què es pot veure a Tianjin! :)

Després crec que l'Igor no estava preparat per passar més hores al meu costat, perquè diu que estic un poco loca... així que vam tornar a Tianjin, vam parar al campus, i després els vaig deixar al Bar, i jo me'n vaig anar a dormir! :) Dins la colxa meravellosa dels somnis!!! i sobre el meu matalàs de fulles de palmera! :)

pd: Avui dia 153, la Lyn m'ha dit que ahir el meu jefe va preguntar perquè no era a l'Estudi, mentre ell el divendres simplement em va voler espantar per fer-me sentir malament i que no marxés, i es va enfadar una mica, perquè no em vaig deixar controlar per la seva manera de fer-me sentir por. A les 8 encara no era a casa, i va trucar a la Tieta, per saber si havia tornat.... Això sembla el Gran Germà... Ara ja sé que no li he de tenir por... perquè sinó aconseguirà tot de mi, i m'he de fer respectar una mica més, perquè sóc jove, però no soc Shabi.... :)

Muaaaaaaaaaa