Dia 117

Hem podria queixar molt, o aprofitar la ben entesa, per pensar: No em rendiré tant fàcilment, ni que hem toquin tant els collons, i aquesta sensació de no confiar em podria desanimar, però com que vaig entenent moltes coses, i perquè no hi ha aquesta confiança, els hi penso ensenyar qui sóc jo! :)

No sóc només la noia que somriu, i abrassa a tota la gent de l'oficina. També sóc una curranta com ells, només falta que arribi el curro, i que deixin que flueixi.... Si aquest moment no arriba, és evident que costarà de que arribi, però jo sé que vindrà, i m'esforçaré perquè sigui aviat.

Després d'anar a treballar, i d'adonar-me que ni ells s'aclareixen, i que per culpa dels clients amb pressa, les coses no es poden fer bé, ni que vulguis, doncs hem anat a sopar. Occidental, però amb un toc xinès, he menjat la cosa més picant que m'he menjat mai, i gairebé em moro! En serio, ho he passat tant malament, i no ho volia treure de la boca i escupir-ho però bua.... per sort no m'he mort! I segueixo viva! :)

Quan hem acabat de sopar, he vist el noi valencià amb cara de xinès, i no he pogut evitar cridar GUAPOOO!!! el jefe s'ha quedat flipant! :) i quan han vist que ens feiem dos petons més, però this is tipical in my country! Li he presentat a l'Scarlett i a l'Ona, i a l'Scarlett li queia la baba.... fins hi tot ha dit que es volia casar amb ell! I ell ho ha entès... I jo dient-li que ho sentia.... després li he tingut que dir a l'Scarlett que aquell noi era gay, i li ha agafat un trauma... Sort que no li quedaven cigarros, perquè s'ha posat a fumar com una boja.... Pobreta! I no parava de dir: Perquè no sóc un noi! Us he de dir que l'Angel és molt guapo! :) Però clar... quan una s'adona que no té cap possibilitat doncs ho deixa estar... però l'Scarlett... no podia parar de pensar: I per què és gai? Bueno, cadascú és com és.... Ja veieu, tinc una interpret que vol tenir un novio ben aviat, i si pot ser casar-s'hi! :)



De camí a les seves cases, i fent de Taxi com de costum... Avui la Xina era plena de petites fogueres, fogueres en record als seus morts. I a què no sabeu què cremaven? Doncs bitllets falsos.... i per què? Doncs per donar fortuna en la nova vida... I és que els xinos a vegades només pensen amb els diners, i per això avui he anat a treballar.... I bueno, per el què he vist.... pocs dies lliures tindré!! Quan arribi per Nadal a casa, estaré morta! Però espero tenir energia per veure a tothom i fer festa! I abrassar a tothom! :)

Així que això és Xina, com diuen ells. A la Xina no es relaxa ningú.... i clar... és evident que jo no seré en aquest cas una pribilegiada. Com m'han dit avui: No te puedes comer el mundo en tres meses, y menos en la China!

Como te hecho de menos Marianne! Te quiero un montón! 

 

I com que no tinc fotos noves, us deixo amb una de molt bona! :) el dia en què la Lídia em va donar Tampax! :) Aquell dia va ser molt feliç! :P Gràcies Nina, em van molt bé! Tot i que ja s'han acabat.... Un el vaig tenir que fer servir d'exemple per explicar com funcionaven! hehehe Però per sort, he trobat una botiga on en venen! :) Així que ja no m'he de preocupar més per això! hehehe

Diumenge de relax... Si... Ara hem poso altre vegada al llit, a fer mandres.... Com m'agraden els diumenges vegetals! I com els trobo a faltar! Quiero ser vegetal! :) Contigo o sin ti! :P Pero quiero ser vegetal... :P Vegetar....