Dia 120

Essent el dia 120, no podia ser un dia dolent... Vaja, que tot i la presió, què collons! La vida és per disfrutar-la! :)

Quan el jefe ha sentit què no anava a sopar amb ell perquè tenia altres plans m'ha dit: I el projecte quan el faràs??? Si hagués dit que sí al sopar no m'hagués caigut tanta bronca, però segur que no m'ho hagués passat tant bé com m'ho he passat avui! :)

Només puc dir-vos que he estat amb la millor companyia, els italians, La Valeria i la Marcia i en Reynold! Ostres com he rigut avui! I mira... cantar el Redemption Song, no té preu! :) I què potser hem fixin com a cantant d'un grup local, encara menys! :) Ja sé que he vingut a la Xina a treballar! però si també hi ha moments per assaborir... per què no fer-ho???


Som les 2:48 de la matinada. Demà el despertador sona a les 8 per sort! I quin sentiment.... si la Xina no vol canviar.... A mi tampoc em ve de gust.... :P Aquesta és la meva revolució! :)