Ni que les demanis bé, ni demanant-ho a crits, costa de que arribin.
No ploris diuen. No saben com reaccionar quan algú plora. Per ells plorar és un símbol de debilitat. Però què hi ha de dolent en demostrar que ets una persona??
Tots tenim dies tristos, i si, jo també els tinc. Ja sé que no ho hauria d'escriure, per no preocupar-vos, però trobo a faltar el caliu de casa... I només som l'agost! Encara que 4 mesos passen volant! Ho sabré jo!! Porto 7 anys vivint el temps, com un suspir... El dia no s'està fent llarg perquè estigui trista, el dia esta anant ràpid com sempre.
Vaig a buscar Formatge, no hi ha res millor que pugui curar el què em passa avui.
Per cert, hi ha gent espantada de coneixer-me, per si mai he de marxar lluny... I com diria jo: Qui no s'arrisca no pisca! Les coses canvien si les mous... I sinó ho fas, és impossible que passi alguna cosa bona.
Estic trista, però no patiu, com sempre tornaré a somriure! :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada