Bé, ha sigut un dia intens. Començant per currar, com sempre... hahaha Tant fa que sigui dilluns com dimarts, o com diumenge.... Fins hi tot diria que em puteja més treballar el diumenge que el dilluns... Però bueno, eren algunes de les possibles conseqüències de venir a viure aquí... Així que res... prou queixar-se de treballar tant! :)
Per sort, sempre hi ha coses bones! Un dinar al Sushi per exemple! Que et dona energia a punta pala! I més, si cada vegada que menjo sushi, penso en els munts de sushis que he menjat amb els meus amics de la Rosa Negra! :) Penso amb com seria la factura del restaurant si hi fóssim tots! I penso que hauriem de rentar plats!! :)
Després hem anat a Huan Bohai, que teniem meeting amb el Mr Mi... Un home que no em cau massa bé.... I bueno massa mal entesos, ja que el mal rotllo que hi ha aquests dies és gràcies a ell... El jefe li va dir que podiem fer el projecte per 20000 kuais, i bueno.... com que és impossible, així que per culpa d'això el jefe s'ha començat a preocupar de si li donaré benefici o no... Ni jo que no hi entenc de números Xinesos, li hagués dit un número tant baix! Total que no hi haurà beneficis de res amb aquest projecte, i total aquest home, no ens escolta quan li recomanem coses... Allà ell si hi vol perdre....
És un projecte d'una botiga de cuines i d'armaris. L'home ven cuines classiques i ultra-mega modernes, i l'espai està distribuït en dos sales, l'home volia posar una de cada a cada espai... Trencant així la sensació de quelcom agradable a la vista.... Vaja, que jo li he dit... I no creus que és millor fer un ambient modern i un de classic? Els xinesos, la meva traductora no entén com puc fer recomanacions, però: Quina és la meva feina doncs? Sinó apostar per un bon estil i una bona distribució??? Al final s'ha dignat a traduïr el que jo volia dir... que a vegades sembla que li costa... I per culpa d'això hi ha merders també! Però trobar una bona traductora és un problema també! Així que de moment aposto que algún dia farà cas de les meves paraules, i no tindrà por de dir el que jo penso... per por de que pensin que és ella qui pensa diferent... Vaja xorrades!
Total... que esperant, ha tocat anar a menjar amb el jefe una altre vegada... I abans de sortir de Huan Bohai m'he volgut fer una foto amb el super mega cartell de propaganda.... Que tot i la mala qualitat de la imatge, suposo que es veu que sóc jo... Però la càmera del mòbil no és gaire bona! :P
Per sort s'ha acabat dora, i no hem anat al Karaoke, perquè no en teni gens ni mica de ganes... Total que he agafat el cotxe, i el comptakilòmetres estava a 5096, i estava tant a prop de casa, que he pensat que em molaria almenys passar dels 5100... total que m'he posat a conduïr per una carretera on no sabia on portava, però que feia dies que tenia ganes d'explorar! :P I que bonic! :) M'encanta conduïr.... Però a vegades quan et sents en un moment lliure, passen coses que et fan tornar a tocar de peus a terra... Un accident... I després més enllà un gos atropellat... I ja no ha sigut el viatge agradable, però he decidit continuar, i tot i que s'ha posat a ploure, he pensat que si tirava recte segur que arribaria a algun lloc que conegués... però Jinby m'ha confós i he arribat a l'autopista direcció a Shanghai... I m'han passat milers de pensaments... Una mica de fotre el camp... però tampoc hagués pogut arribar... El dipòsit estava plè, però no sé quan de lluny és Shanghai, però tot i que portava 200 kuais a sobre, no crec que haguéssin estat suficients, tenint en compte que ja era a l'autopista, i s'ha de pagar potser més de 200 kuais en peatges... Total, que he tingut que girar cua, i tornar a Jinby o com es digui, per tornar a casa. I cada vegada plovia més, i tenia el sentiment que la pluja venia d'un tifó o que era una pluja del tròpic... (ho dic perquè l'altre dia si que era en mig d'una tempesta d'un tifó, tot i que el tifó era a més de 2000km...) Bueno, i com ja us vaig dir també, doncs el sistema de clavagueram de la xina és un desastre.... total que els carrers anaven a l'ample, però la sensació de quedar-me tirada al mig d'una tempesta, no m'ha espantat pas... I de fons sonava Drum And Bass, i m'imaginava sota d'aquella pluja tòxica, ballant com una boja si el cotxe m'abandonava... Però tot i que el carrer del costat estava més inundat que la resta, he pogut arribar, encara que no he pogut obrir la porta del garatge.... I sort que tinc el paraigües més bonic i gran del món... (ni que no sigui veritat... jajaja) I he pogut sortir del cotxe sense mullar-me gaire! :P
Així que ara sóc a casa, fent la crònica d'un dia complet, i prou satisfactori tot i tocar de peus a terra! :P Vaja... que estic bé! I més després de parlar amb el Papa, i fer un: Penja tu... no penja tu! :P jajaja Gràcies per fer-me riure tant! :)
T'estimo molt!!!
Així que ara vaig a dormir.... amb la suada i amaradarada que estic feta... una dutxeta... I a somniar...
Bona nitttttttttttt!!!
pd: Mama a tu també t'estimo! :P
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada