Dia 25

A vegades es fa difícil concentrar-se quan trobes a faltar tantes coses que abans tenies al costat. Que només xiular, apareixia algú que et feia somriure, i t'abrassava.

Avui tinc una mica de Mamitis... m'agrada veure a la meva mare amb pijama, ni que sigui des de la Xina. I que em pregunti coses, i que m'expliqui coses, encara que a vegades moltes ja les sé. Ja sé que tinc 24 anys, i començo a ser gran, i a vegades hauria de no pensar tant amb la cel·lula familiar... Però hi ha dies que és innevitable!

Tinc que fer el projecte de la meva oficina, i de la meva habitació. Es fa complicat haver perdut una mica la pràctica en aquestes coses... L'autocad, el 3D Max... Hem costen... Però després de saber que potser tindrem un projecte de 7000m2, penso... Quina petitesa de projecte és fer alguna cosa que t'agrada! La teva habitació, i el lloc on invertiràs més hores del teu temps a la Xina! :)

A la Xina ara s'estè ennuvolant. Porta tot un dia de xafugor... Aire calent calentó... I petac de sol a l'hora de la migdiada... Perquè avui he pogut fer migdiada! Encara que és un dia que em passaria el dia dins el llit... Però a la Xina sempre hi ha coses a fer, i com ja he dit altres vegades, descansar és tot un privilegi.

Ja tinc el nou visat, per 6 mesos a la Xina, amb només una sola sortida. Hauré de decidir bé, on serà el lloc on decidiré viatjar... Volia anar a Hong Kong, per veure el Marc, però també tinc ganes de descobrir Mongolia.... Encara que m'han dit que és millor anar-hi per primavera, que l'hivern allà és molt dur. O també durant la tardor. L'estiu és molt sec, però encara que fos sec, a mi m'encantaria veure aquell país que ja fa tant de temps, que em sembla que crida. Penso en el Documental Nomadaktx, quina passada! :) Aquella música, aquells paissatges, i la seva manera de vida. Nòmades.

Són les 6 de la tarda. El dia no s'ha acabat, però m'agradaria actualitzar ara, i continuar fent feina, després de sentir que ja he compartit amb vosaltres (els meus estimats lectors) el que sento, i el que em preocupa una mica. Encara que ja ho sé... No m'hi poso molt a fons en dir el que sento. No tenir gaire temps, no et dóna per preguntar-te segons quines coses. Sé que estic aprenent, i sentint molt, el què, encara no el sé massa. És una mica confús entrar en un món totalment diferent...

Muaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa

 La Luna dins del cotxe... :)

Han Jie i el seu somriure! :)