El dia 32 encara no s'ha acabat, però crec que com em passaré la tarda, el vespre i part de la nit treballant, perquè he decidit tenir un matí de relax, doncs prefereixo buidar el pap ara, i no fer-ho més tard quan decidiré posar-me a la feina...
Ahir ja us vaig dir que me'n anava a fer birres. La meva sorpresa va ser arribar al bar, i veure que no tenien cap mena d'alcohol... Tot el dia imaginant aquella birra, al costat de gent nova, examinant l'ambient, i disfrutant de la nit fora del meu estimat ordinador. Allà al bar ens hi vam trobar a la Cindy i la Bea, la Cindy és una companya de feina, i la Bea una noia de Berlin que està estudiant Xinès a la mateixa universitat que jo. Fins ahir, no la coneixia. Vam estar parlant, i sobretot em vaig indignar de ser fora de casa, i no poder beure una birra.
A fora al carrer, vam anar a fumar. I allà vaig començar a parlar amb un noi, que feia cara de català, però era Francès, i ens va explicar que després anava a un altre bar. I li vaig preguntar, allà tenen birra? I hem va dir que si... Vam marxar de l'Sport Cafè (clar que amb aquest nom, sembla normal que no venguin birra). I vam anar a un altre lloc amb un Taxi. 9 yuans d'entrada a les noies, i 64 yuans als nois. Barra lliure... Oh.... Doncs dona'm un Ron Cola... Fluixet... quan em vaig acabar el primer vas, vaig anar a parlar amb el cambrer, i li vaig dir... Aquest cop posan-hi més... es va passar... i quan el vas ja era una mica buit, vaig anar a buscar cocacola...
Des de la terrassa del local se sentia la música, sona una melodia coneguda. Oh Bob! Un noi tocant la guitarra, amb una samarreta rasta, i cantant el Redemtion Song, no hi havia millor música per aquell moment. Vaig poder cantar amb ell les últimes frases, i després va cantar el No woman, no cry. Era on tenia que ser... I l'alcohol, hi ajudava... Fins que em van despertar del somni de moment, dient-me que teniem que tornar cap a casa, tot just quan tenia el punt de felicitat suprema... Una tallada de rollo... Però jo no sabia com tornar sola cap a casa, o almenys va ser la impresió que vaig tenir quan em van dir que tenia que tornar amb ells...
Al arribar a casa, no podia entendre perquè no m'havia desafiat a mi mateixa, i haver-me quedat allà, a l'aventura, tenia el telèfon. Si hem perdia, sempre em podrien venir a buscar on fos...
De bon matí, a les 12.... Sense despertador. M'he despertat una mica empipada, i amb ganes de cuinar. Els he dit que me'n anava al mercat. M'han dit que venien amb mi, i els hi he dit... Hi vaig jo sola, ho sé fer. He somiat amb xinès, per primera vegada. M'he sentit que podia fer moltes coses jo sola, i que ara hem llençaré al carrer sense por, i que voldré fer-ho més sovint. I sinó em faig entendre és igual, algún dia n'aprendré. Oi?
Al mercat, no he tingut cap problema. Era d'esperar, però crec que sinó m'he llençat al carrer jo sola abans, és perquè fins ahir no em vaig sentir malament per estar acompanyada, perquè podia adaptar-me al seu ritme. Ahir no en tenia ganes, m'hagués passat la nit de bar en bar, explorant el que encara em queda per veure. Si, hi ha més dies. I ara sé que a la pròxima, si he de continuar la festa jo sola, ho faré. Ara només espero que aviat vingui un sms dient-me que hi ha una festa Drum'n'bass a Tianjin, perquè ahir vaig saber que n'hi ha. I això em fa creure, que trobaré gent a qui li agrada la mateixa música que jo per anar de festa, i que potser allà trobaré els meus companys d'aventura nocturna. I m'agrada saber que hi ha l'oportunitat, i que un dia jo hi seré, i ho viuré intensament, per més feina que pugui tenir, aquella nit, la meva agenda, hi farà un forat. No sé quan serà, però estaré preparada per quan arribi el moment.
Ahir va ser extasis durant 2 hores, 3 hores per enfadar-me lo suficient amb mi, per fer-me reaccionar. Al cap hi a la fi, sempre hi ha lliçons per aprendre. I ahir es va dir: Confiança amb mi mateixa, i necessitat d'autonomia, i la tindré. Avui ja ho era. I ha sigut genial voltar per el mercat i dir: Duoshao qian?
Comença doncs la vida nova a la Xina, després de 32 dies. Ara ja sé el que vull.
Vaig agafar el primer avió direcció Brusel·les Charleroi; Vam anar a Donostia amb autobus. Vaig tornar a Bèlgica. Vam anar a París a dormir en un sofà. Vaig caminar sola per Roma, i em vaig deixar endur per les casualitats. Vaig anar al país fred que em va fer somniar tant. Vaig caminar per l'acropolis acompanyada de l'artista més dolça d'Igualada. Vaig tornar a passar fred. I al tornar vaig viatjar dins la casa on vaig descobrir-me més. Vaig fer autoestop per Alemanya. I vaig agafar trens descobrint Europa. Vaig deixar-me endur per els sentiments, i tornar a arribar a Suomi. Vaig tornar a casa, i en un atac de desesperació, vaig enviar un Cv a la Xina. I ara sóc aquí, per viure-la, per somiar amb ella, i per fer-me més gran cada dia. Sola o acompanyada, però disfrutant-la al 100%. El món cada dia obre una porta nova per tots nosaltres, i lo millor que podem fer, és entrar i veure que hi ha. I no tenir por de provar res. Encara que ens hi trobem coses que no ens agraden, ens faràn saber quines coses són les que volem. Jo no vull mai més medussa. Però vull continuar provant coses.
Bon dia de sol! Que la força ens acompanyi. Fins l'infinit i més enllà! :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada