És dur sentir que estàs treballant tot el puto dia... És dur, estar de festa per primera vegada a la Xina, i que et tallin el rollo dient que has de marxar cap a casa, a les 12.15 de la nit.... I per què he de marxar? Doncs, saps tornar sola cap a casa? Dish.....
Torno a casa, i veig la revolució a casa i sento... Jo també hi vull ser!!!!!
Estic trista.... això no es fa... si... queden més dies que llangonisses, però.... i Què??? I si la terra explota demà què???
Vull ser a casa, i cridar. I si sóc a la Xina, vull demanar el dret a divertir-me una estona... tant raro és que vulgui passar-m'ho bé??? :(
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada