Dia 35

Nous habitants a casa.

Aviso.... No em vull enamorar d'un gat... I en tenim 3... No sé si ho sabieu, però els gats són animals que hem costen... però sembla que com que no puc desenvolupar el meu instint maternal, el meu istint animal fa fruits, i fa que m'enamori d'un animal super bonic peludet... Espero que no els hi passi res aquesta nit... La Luna i el Josh han anat a buscar la mare, per por de que els 3 gatets petits els hi passi alguna cosa dolenta aquesta nit.... Espero que la trobin... Crec que ho passaria malament....

Escriuria moltes coses, ha sigut un dia ple d'emocions a casa de la Jun Shen Hong. La Xina de veritat em fa sentir com a casa. M'he emocionat vàries vegades aquesta nit. Ser xinès, és molt dur... Jo, al ser com sóc ara mateix, no podria ser-ho....

Només puc dir-vos, que avui ha sigut un dia molt especial a la meva vida. On he conegut molt més el món Xinès, el de veritat... I... Sé que els meus fills creixeràn a casa... Hem refereixo, i espero que a Catalunya. No vull perdre'm com els meus fills creixen... A la Xina la gent treballa molt, i molts nens, creixen al costat dels avis, perquè la preocupació dels pares per donar un futur millor, va per sobre de compartir el temps amb ells... Ja ho vaig dir... prefereixo viure sota un pont i compartir la vida de veritat amb ells, que no pas saber que estan bé, i no veure-ho amb els meus ulls.

Els fills xinesos pregunten als seus pares: Quan falta per què estiguem junts? Només de sentir una pregunta així se m'ha remogut l'estomac. I veure la Jun Shen emocionar-se quan m'ha dit que quan està amb els seu fill uns dies, no pot parar de mirar-lo, d'acariciar la seva carona quan dorm, i que se li trenca el cor quan ha de marxar, perquè li volen donar un lloc molt millor. Jo no sé que és millor... si està millor sense ells, per donar-los lo millor, o viure amb ells i donar-los tot el que pots en aquell moment...

Es generen molts dubtes, però sé i he dit que si hagués de tornar a casa, enviaria la Xina a pastar fang, i aniria al costat dels meus sense sentir-me malament. Quan els hi he dit això als xinesos, m'han entés molt bé.

Avui sé que segueixo creient amb la màgia, amb la connexió de la familia, i amb les casualitats. Si hem fet aquest sopar amb la Jun Shen, ha sigut perquè ho vam decidir en una vida passada. Sí, crec que va ser així. I el fet de saber-ho, m'agrada molt. Ja sé que potser molts dels que llegiu el meu blog no creieu en coses així, però jo cada vegada en dubto menys.

És cert, que hi ha preguntes que no tenen resposta a vegades. Però de cop i volta, algú que et dóna molt amb un somriure, fa que sàpigues el per què de què és així.

Bé, és molt tard, i per sort no vol ploure. Però jo he d'anar a dormir. Demà tenim una reunió important... Molt important! així que les fotos us les deixo per demà! :)


Una abrassada!